En parlaré un cop finalitzat el ball, no te gaire mèrit però…

Primer de tot, la ciutadania estarà contenta. Per fi s’ha acabat la publicitat entorn a la OPA. A favor i en contra. Quin descans! Sap greu pels mitjans de comunicació, els baixarà la facturació.

Una CONCLUSIÓ, crec que hi ha un únic guanyador. El SANTANDER de la Sra Botín. Per què? Doncs per que ha adquirit TSB (filial anglesa del Sabadell) per 3.100 milions i obtindrà dos retorns. Un per sinergies d’estalvi (retorn de la inversió) i l’altre per qualificació en crèixer els seus volums al mercat anglosaxó.

I òbviament hi ha dos derrotats. El BBVA que ha suportat cost d’imatge i econòmic (publicitat) per aconseguir guanyar mercat a zones econòmiques més estables que Mèxic i Turquia (on concentra part important del seu negoci) i el SABADELL que a banda del cost publicitari de la seva defensa s’ha tornat un banc més petit i pràcticament ha limitat el seu entorn de negoci a Espanya, amb els riscos que això suposa.

Però per què ha anat així? Un cop rectificada la oferta inicial tot feia pensar que BBVA adquiriria el control. Però opino va cometre un greu error. Va manifestar que si assolia 30% continuaria, tot i estar obligat a fer una segona oferta. Això potser ha fet que alguns accionistes que haurien anat a la OPA hagin volgut guanyar el “darrer duro”, pensant que superarien el 30% i podrien bescanviar després a millor preu.

En resum, si jo tingués raó, voldria dir que la COBDICIA d’alguns accionistes ha sigut la causa de la caiguda de la OPA hostil. Però ja se sap, en entorn capitalista la cobdicia respon al desig irreflexiu. El bé individual per sobre del bé comú, en el curt termini. I així va tot.