Arxiu mensual: juliol de 2018

LA LLUITA DEL TAXI, O L’ESPANYA DELS BOTEJARA

UBER o CABIFY són empreses que usen la tecnologia per intermediar en el transport de persones. Sense tenir vehicles ni empleats mouen gent i obtenen amplis beneficis. Mentre que els conductors -clau en el negoci- treballen a preus irrisoris amb horaris lliures i a més hi posen el vehicle.

El sector del TAXI és com una màfia. A base de donar valor econòmic a les llicències de taxa -amb l’excusa de facilitar un premi de jubilació inicialment- , s’ha generat un negoci legalment acotat i sense competència. On uns pocs acumulen llicències i els conductors -clau en el negoci- treballen a preus irrisoris.  horari sense límit  i sovint hi posen el vehicle, que sol ser compartit.

Entre uns i els altres es reparteixen el pastís que són els consumidors o clients de serveis de transport de persones urbans. Estan en guerra, els primers en arres a la modernitat -on el valor diferencial està en la gestió del servei-, els segons parapetats en mantenir la “exclusivitat en base a la llei” o sia mantenir els privilegis del monopoli.

I quines són les conseqüències de la batalla (batalla per quedar-se els guanys econòmics). Ras i curt que els “conductors” -els pringats i explotats- acaben al carrer barallant-se. No pas pels seus interessos personals, si no pels guanys dels seus jefes. A l’hora que provoquen infinits problemes als ciutadans -els clients, els que paguen-.

Cal ser molt innocent per no veure que la guerra es desenvolupa a Barcelona per ser una ciutat més moderna que altres d’Espanya -parlo d’implantació d’empreses digitalitzades-. I no es estrany que acudeixin “taxistes de tota Espanya” a la batalla, ja que la majoria de llicències sembla són controlades des de Madrid -on hi ha poder polític de debò-

Que lluny queda el temps en que els sindicats eren dels obrers.  Ara no ho són, recordeu que els Sindicats viuen de quotes de l’Estat, no pas dels associats. Si aquells que presten el treball, element clau en el negoci, sumessin voluntats  quantes coses canviarien!. La primera i principal és que els marges no anirien a unes poques mans i per tant la retribució d’aquests treballadors seria més justa. Però Espanya és Espanya i per això quan la Duquessa d’Alba va morir, els camperols es treien la boina i ploraven. Per això quan es parla de que els Borbons s’han enriquit de forma il·lícita  ràpidament es desvia el tema cap a possibles divorcis reals, el que vertaderament importa als espanyols.

Enteneu per què vull viure a la República Catalana, tampoc costa tant d’entendre.