Arxiu mensual: desembre de 2017

CRÒNIQUES DE LA COLÒNIA (VI) LA FI DEL SOMNI…DE LA METROPOLI

(reflexió després de veure la darrera entrega de Star Wars)

 

Fou una nit de somnis quan Soraya va albirà la victòria  sobre els independentistes de la colònia catalana, eren tant humits els seus somnis que veié un 10 a 0 a favor i així ho comunicava l’endemà a Jordi Xuclà.

Amb l’acord de la majoria del Parlamento Español (PP+PSC-PSOE+C’s) la metròpoli va aplicar el “155” a la colònia rebel. Des de Madrid van reforçar el control de la colònia sediciosa (i desagraïda i desnaturalitzada, i… etc) amb l’enviament de més forces armades fins les dents, ja que els indígenes són perillosos!- i la corrua de Sorayos -funcionaris disciplinats sota el control de Soraya Saenz i els seus ministres del tresor, tresor robat sovint com en tota conquesta.

En un acte de suma autocomplaença l’Emperador de Madrid va ordenar la convocatòria  d’autonòmiques o “regionales” en el seu argot, eleccions per donar veu a “la majoria silenciosa” -aquells que no voten però si ho fessin sempre ho farien a favor del poder deien-. I les van convocar a correcuita, aprofitant que els rebels tenien i tenen els cabdills entre la presó i l’exili.

I va arribar el 21 de desembre, que cada any arriba per cert, i tothom va anar a votar. Unionistes -per no dir monàrquics que sona a poc modern- i republicans -els sediciosos desagraïts que no veuen la superioritat moral de la “meseta”.

Amb una participació rècord de 81,9% del cens, ara tothom és comptat, els independentistes sumen 2.063.361 vots, el 47,5% del cens,  front els unionistes que sumen 1.889.276 vots, el 43,5% del cens. Pendent d’escrutini del vot exterior.

A la colònia podem constatar que:

  1. El moviment per la independència no és un “suflé”. És un plat cuinat poc a poc, de sabor intens. Consolidat.
  2. El moviment per la independència és transversal. Abarca persones de caire liberal, centre/esquerra i esquerra social pura. Capaços però de posar-se d’acord per construir república, que discrepen i saben trobar línies d’acord. On tots poden sumar. Plural.
  3. Que l’unionisme és un sentiment ampli. Minoritari, però respectable. Mancat d’altra ideologia que no sigui la ultra nacional espanyola.
  4. Que l’Emperador Mariano i la seva Emperadriu Soraya s’han estavellat, enfonsant al PP fins a la insignificança. Molt discurs mediàtic hauran de cuinar per revertir el ridícul que han fet, no sols a Catalunya, sinó davant el món.
  5. Que la metròpoli haurà de usar tot el seu “lado oscuro de la fuerza” per tornar a liderar els esdeveniments futurs. Ahir ja vam veure el monarca en el seu tradicional discurs de Nadal. Malauradament els propers dies seguirem veient com treballa la judicatura, amb la dalla i sense contrapoder. Una democràcia amb poders separats, com les dues mans d’un mateix cos.
  6. I el que és més important, que avui és Nadal i Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Quim Forn i Oriol Junqueras són injustament empresonats lluny de casa i de la seva família. Sense oblidar que bona part del Govern està exiliat i si be estarà acompanyat per família i amics, no pot gaudir de la llibertat de tornar a casa per Nadal. Avui al voltant de l’escudella no hi serà tothom.

I ara què? Diàleg i cultura. Diàleg intern entre els dos blocs , refer ponts i trencar dogmes. Parlar dels objectius comuns. I voler un nou país més justícia social hauria de ser un objectiu prou fàcil d’explicar per generar sinèrgies, col·laboració i entusiasme.

I molta convicció i paciència. La sobirania rau a la colònia, si som prou hàbils per defensar-ho.

Bon Nadal amics, salut i república. Llibertat, cultura i educació. Per un país nou, més just socialment i adaptat al segle XXI.