Arxiu mensual: juny de 2023

EN COALICIÓ, O VOTARÉ SUMAR

Pedro Sánchez, President del Govern d’Espanya,  ha llençat un “órdago” davant les perspectives que albira si esgota el seu mandat.  Amb ell aconsegueix diferents objectius:

  • Trencar el calendari que el PP havia dissenyat per recuperar la Moncloa. Els enfronta quan encara no han col·locat totes les peces a lloc.
  • Dificulta la presa de llocs a nivell municipal i regional dels càrrec del PP, que precisen suports de VOX. Ara, si pacten, comprometen el discurs del seu líder.
  • Agafa amb els pixats al ventre les forces d’esquerre a nivell espanyol. El projecte Sumar de Iolanda Díaz encara s’està constituint i, com ja és habitual ens els cercles d’esquerre, hi ha molts personalismes i poca capacitat de síntesi i agrupament.
  • Situa a la diana a la dreta espanyola. Iguala el discurs de PP i VOX (que de fet comparteixen fons i sols difereixen en les formes lleugerament). Ara Espanya s’ha de convertir en el baluard que atura a l’immobilisme i el nacionalisme que tant de moda està a Europa.

La jugada és enverinada, probablement bona i amb seguretat la única que pot reeixir, malgrat no li serà senzill.

 

I a Catalunya que fem?

Davant l’escenari que planteja el PSOE, un escenari de bipartidisme ple, sols hi ha dues respostes possibles:

  1. RESPONDRE A LA JUGADA. Que vol dir votar PSOE o PP, en funció de les conviccions individuals. Com a molt votar SUMAR o VOX en funció de si especulem en un empat tècnic i la necessitat d’obtenir suports.
  2. PENSAR EN CLAU CATALANA. Que vol dir una gran coalició que cerqui el vot dels ciutadans de Catalunya que aspiren a ser independents d’Espanya. Una coalició que s’hauria de comprometre a donar suport a polítiques progressistes a nivell espanyol a canvi d’evolucionar cap a un Estat democràtic. O sia, renovació del poder judicial i les “estructures d’estat”. O sia, deixar governar però avançar en la solució democràtica i pacífica del problema català.
  3. ABSTENIR-SE, solució que no aporta res.

En resum, si som capaços de reunir 2 milions de vots unitàriament independentistes, tindrem força de pressió a Madrid davant qualsevol guanyador.

Si ERC -per voluntat pròpia- i JUNTS -per necessitat- es presenten en solitari… Deu els agafi confessats. La pèrdua de vot serà majúscula. La seva influència a Madrid nul·la. I les conseqüències per les aspiracions nacionals catalanes poden implicar el ple desànim o fins i tot la caiguda en l’ostracisme del projecte.

I aquí és un crec cal reflexionar respecte a la nova ERC, la ERC dels Torrent i Aragonés, la ERC d’aquells que no posen ni un pél en joc, la ERC d’en Junqueres -a qui la por a la repressió ha convertit en un corder, comprensible per la dura experiència viscuda però cert.

Ja no si val insistir en “l’escola”, “la llengua” i “els trens”. Volem INDEPENDÈNCIA per què estem convençuts que ho podem fer millor, estem convençuts de que podem ser un país eficient i socialment just, estem convençuts de que som diferents als espanyols (les urnes ho evidencien) i per tant és just que aspirem a un model de govern propi.

Senyors d’ERC, ara és el moment de contar-nos!! Fixat que senzill, ens presentem com a coal·lició per al Dret a l’Autodeterminació, amb l’objectiu prioritari de preparar un referèndum legal respecta a l’ independència de Catalunya i l’objectiu secundari de permetre la gobernabilitat a Espanya de forces compromeses amb el progrès i la igualtat social. Aragonès, Torrent, Junqueres i companyia, fet això no anireu a la trena ni us podran empaitar els jutges. Com a molt, VOX demanarà que us excloguin o potser fins i tot expulsen Catalunya d’Espanya!!