Com qui diu encara em tremolen les cames, els nadius de la colònia ens hem declarat independents de la metròpoli, avui dia 27 d’octubre de 2017 a les 15:20 . El nostre cabdill KRLS empès per la força de les urnes ha proclamat la República Catalana d’acord amb el mandat que amb clara majoria fou votat pel seu poble el passat dia 1 d’octubre. Per si algú no recorda els “números”, que pitgi aquí. Certament fou un referèndum sense totes les garanties desitjades, no pas per que qui el convocava no les volgués. Certament el poble català te diferents opinions al respecte, fet lloable ja que la discrepància ben administrada ajuda a prosperar. Malgrat molta gent creu que el pensament únic és el que cal -de fet fa més senzilla la vida als ciutadans alienats que el sostenen-.
Aquest vespre però la metròpoli ja ha reaccionat. La brigada dels “sorayos” ja ha redactat lleis i decrets, ha publicat al BOE i a la pissarra per, finalment a les 21:00 culminar la seva obra amb la intervenció del Sr Mariano davant les càmeres, no pas en plasma sinó en persona, per cessar un gruix de càrrecs d’una autonomia que tècnicament ja no existia. Entre ells el KRLS, sense oblidar-se d’en Trapero (sembla que Soraya és la única dona que no se n’ha enamorat) i de les oficines del Diplocat (troben molt greu que els indígenes parlem diferents idiomes i ho demostrem arreu). Em sorprèn però la convocatòria d’eleccions, pocs dies abans del dia dels Sants Innocents.
En podem fer broma, però és molt seriós. Entre tots hem encetat un camí del que en desconeixem el final i el preu del trajecte. I senyors, la política no val ni una vida, ni mitja. No recordo qui, però algú deia que “la millor forma de votar era amb els peus” i podem constatar que a la darrera dècada prop de 1 milió d’espanyols han marxat, potser caldria que a Espanya algú es pregunti per què la gent marxa del “país de les meravelles” (endeutat fins les celles, sense diners a la caixa de les pensions i amb una taxa d’atur rècord a la UE). Llastimosament solen emigrar els millors, més preparats i més joves, just la sàvia que més necessita un país.
Em reconec molt content, crec en la república (va associat al concepte “democràcia” el fet d’escollir cap d’estat). Crec fermament que un país petit de nova constitució podria millorar en justícia social i distribució de la renda (béns i serveis produïts) capaç de fer una societat cohesionada, pròspera i moderna. Però sóc conscient que ens manca la força, la que te la metròpoli (financera pel control de la caixa i militar per posseir les armes), fet combinat amb que el món mundial (resta de països) vetllen pels seus interessos i no pas pels seus ideals. I per tant tinc il·lusió i por, a l’hora, una sensació prou estranya i crec compartida amb molts.
Quina llàstima que a la metròpoli del “foro” no hi hagi més persones amb mentalitat “britànica”, capaços de usar la política per convèncer i no la força per vèncer. El món seria millor i molt probablement seguiríem junts.
No Josep Ma, els catalans no en tenim de por. Són aquelles papallones a l’estómac, aquella sensació d’endinsar-se en el desconegut, però en el fons sabem que tenim la capacitat d’afrontar-ho. La por només es fonamenta en els fantasmes propis i els catalans avui els hem vençut. Caldrà tenacitat, caldrà recordar que ja no som independentistes sinó nous ciutadans d’una república en construcció i com deia el president, fer-nos-en dignes en cada un dels nostres pensaments i accions. I dia a dia ens anirem sorprenent positivament del que som capaços i cada vegada més habitants del nostre país és preguntaran que és allò tant imprescindible que pensaven que tenia l’ordenament anterior. Encara falta molt, però ara que ja hem creuat la porta sé que ho farem. Aquest cop sí.
Josep Maria, explican-s perquè el director de la policia Pere Soler i el major dels mossos Trapero acaten les destitucions que dicten les autoritats d’un pais, en teoria, aliè. Explican-s també perquè ningú en parla. No sembla molt normal, no? Apart, quin missatge es dona al poble? Diem que som independents però seguim acatant ordres d’Espanya.
Felicitats pel bloc.
Toni, probablement acaten per què no hi ha altre solució dins l’entorn pacífic que és el que emprenem per arribar a Ítaca. El camí serà llarg però s’ho val i màrtirs pel camí els mínims si us plau.