Arxiu diari: 22/10/2017

CRÒNIQUES DE LA COLÒNIA (I)

La RAE (Real Acadèmia de la Llengua Espanyola) defineix el mot COLÒNIA com:

  1. f.Territorio fuera de la nación que lo hizo suyo, y ordinariamente regido por leyes especiales.
  2. f.Territorio dominado y administrado por una potencia extranjera

És força important, al menys pels polítics espanyols, ja que sols reconeixen el Dret Fonamental d’Autodeterminar-se als pobles que són colònia. Vegeu les paraules del ex-ministre Margallo a la Vanguardia.

 

El dissabte 21 d’octubre de 2017 van donar-se dos fets que corroboren allò que molts ja pensàvem, que Catalunya és una colònia de Castella (o Espanya com l’anomenem en general), són:

  1. Mentre mig milió de catalans es manifestaven reclamant la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez un helicòpter de les forces militars espanyoles sobrevolava a baixa alçada la concentració humana. Potser en 2 hores va seguir la línia humana 25 cops, atès fou una concentració sense cap incident res justifica el risc incorregut -qualsevol avaria tècnica hauria sigut desastrosa-
  2. Al matí del mateix dissabte el Gobierno de España ultimava la proposta pel Senat, a l’empara de l’article 155 de la Constitució Espanyola, per tal de derrocar el Govern legítimament votat pels catalans i prendre el control de la totalitat d’institucions públiques.

Els dos actes cal emmarcar-los dins l’entorn de control absolut econòmic. Exercit de forma tradicional per la recaptació directa que Madrid realitza dels principals impostos i agreujat els darrers mesos per l’ús dirigit de les finances públiques catalanes.

Les conseqüències seran;  intervenció en temes tant troncals com el model educatiu (fins ara exitós i integrador), els mitjans públics (qualsevol comparació amb TVE o altres mitjans controlats econòmicament per Madrid és brutal) o la seguretat ciutadana (els nostrats Mossos). La seva influència en determinada economia -la que guanya diners a cop de BOE- ja era ostentosament a Madrid. També la continuació de la política de desinversió en infraestructures desenvolupada els darrers 20 anys.

En resum. Som una colònia amb tots els ets i uts. Ja que de forma majoritària tenim consciència de poble (som catalans i ells no, i sincerament no volem que si tornin), tenim una cultura pròpia entorn al nostre idioma (tot i que certament és molt propera a la castellana com no pot pas ser d’altre forma pel veïnatge i història compartida) i estem dominats i administrats pel poble veí (o Espanya com es diu avui), si algú creu que no estem dominats el convido a que es pregunti qui te la força (armes i control dels diners) i qui sols te la paraula . Ara a més, regits per Lleis Especials, com la pròpia RAE estima per tal de ser colònia.

 

Com a català no m’alegra pas la situació, ans al contrari. Tot i que penso que aquesta situació ajudarà a assolir l’objectiu de ser una Nació amb Estat propi, independents. I fer-ho pel camí de la pau, a base de convèncer no pas de vèncer. Per què som al segle XXI i sembla que l’època colonial ja és passat, per què els països més avançats (anglosaxons) fa temps van passar full i van entendre que en el món global no caben colonitzadors i colonitzats, caben homes i dones capaços de relacionar-se i entendre amb la paraula i que cerquin conviure en equilibri i respecta mutu.

Què senzill podria ser tot. Per què Castella no ens deixa escollir quin model de país volem. Els catalans en cap cas volem influir en ells (en les seves lleis, en com eduquen als seus fills o en com administren), és tant complicat obtenir reciprocitat?