TEATRE, obra UN DÉU SALVATGE de Yasmina Reza

CULTURA I GENERAL

Sorprèn agradablement com un text teatral aconsegueix de forma divertida, dins una comèdia, retratar una societat egoista i complicada. Gran virtut  explicar de forma amena quelcom seriós i aconseguir fer arribar el missatge.

Destacar com dos parelles poden formar tantes correlacions diferents en funció dels interessos particulars. Que fàcil és trobar aliats a la guerra, quina fam de destruir l’enemic.

Important el treball de les dues parelles, en Madaula i la Camí, na Ndongo i el Boixaderes. Tots en diferents moments prenen el protagonisme, amb un treball individual que passa de desapercebut a central en funció del moment de l’obra. No hi entenc un bri però tot em va semblar molt ben coordinat, deu ser mèrit del Director i l’equip.

Molt recomanable, ara està al Teatre Goya de Barcelona,  prop de Plaça Universitat.

CRISI AL SECTOR FINANCER… i ja fa 18 mesos

ECONOMIA

Som uns quants que pensàvem que el Banc d’Espanya actuaria durant la Setmana Santa de 2010, tot aprofitant la situació vacacional que minimitza les consequències. Però hem errat.

Sembla comunment acceptat que Espanya sobra un 30% de la xarxa bancària instal·lada, veure com és la xarxa a la resta d’Europa ho corrobora.  Era més que sabut que les TIC propiciàven una reducció de la mateixa que aquí fou aplaçada en viure temps de vaques grasses. Tampoc ajuda l’esforç expansionista dels darrers anys,  sustentat en una visió erronia del creixement del negoci per part de la major part de grups directius.

També arrela el concepte de que les Caixes tenen que reagrupar-se per disposar de la mida “mínima necessària” per viure en el nou entorn de mercat, una feina que ja va fer la banca generalista durant la última dècada del segle XX.

Però sorpen que ningú reclami a bancs i caixes una millora de la eficiència per millora dels processos interns, millora que requereix professionalitat per part dels equips directius i potser algun relleu. La premsa ha correlacionat la millora dels coeficients d’eficiència amb la reducció de les plantilles de base, tothom ha ignorat que també la millora de processos interns pot contribuir a recuperar el sector sense tants danys col·laterals, més enllà de la jubilació d’algun directiu poc apte.

ATUR

ADMINISTRACIÓ I POLÍTICA

El Banc d’Espanya opina vers la reforma del mercat laboral, com a eina per reduir l’atur.  Parla de flexibilitat contractual.

El Ministre del ram, l’amic Corbacho (alcalde populista, el seu gran mèrit) s’abraona i recomana al  Banc d’Espanya que es dediqui a fer fluir el crèdit a les empreses i s’abstingui d’opinar.

La pregunta és: Quina formació econòmica te en Corbacho? Li importa la taxa d’atur? Com ho pensa solventar, amb més treballadors a l’administració? o be repartint subsidis?

Opinio que els subsidis són cadenes,  lliguen els perceptors a l’estatus-quo i maten la seva capacitat d’acció. Una reflexió, la veina població de Sta Margarida de Montbui és en termes PIB de les més pobres de Catalunya,  però el seu alcalde és en termes relatius dels alcaldes amb major acceptació. Com s’entèn? Teoria de la cadena.

http://www.expansion.com/2010/03/30/economia-politica/1269938358.html

ANEM D’ESTRENO

CULTURA I GENERAL

Cal donar les gràcies a l’Eulogi Domènech per obrir-me la porta a la web, per fi puc publicar, ara sols falta que m’aclari amb l’aplicació. I qui és l’Eulogi? podeu fer-vos una idea a http://twitter.com/eulogidomenech

Prometo deixar la petja de les meves dèries  aquí,  conscient que no les llegirà ni Deu, però convençut que em serviran per veure com evoluciona el meu pensament.  Segur que si això ho llegeix la Montse (la meva muller) dirà que ho faig per que la meva memòria fa figa i que el blog serà com una memòria externa.  Potser te raó, l’oxìgen ja no m’arriba al cervell amb abundància,  segons diu el metge per culpa de les apnees (parades respiratories, per culpa del sistema parasimpàtic, te collons!!).

Apa dons, salutacions i una abraçada a tots

Per cert, jo també tinc TWTTER i de tant en tant dic quelcom en 140 lletres, sóc a http://twitter.com/josepmramonjoan dir res en 140 lletres és complicat, és un repte, és divertit.