Dijous i divendres hi haurà debat al Parlament de Madrid respecte la moció de censura  que el PSOE presenta per tancar la presidència de Mariano Rajoy al govern d’Espanya.

Jo proposo VOTAR A FAVOR DE LA MOCIÓ malgrat que el PSOE agafi el govern d’Espanya no ho considero cap èxit pel meu país, ni crec aporti cap benefici tangible (econòmic o polític) ni a Espanya ni a Catalunya. És més, tinc seriosos dubtes de la capacitat del PSOE de trobar persones aptes per gestionar una complexitat com és la governació.

Per què doncs proposaria un vot a favor?

1. Per ÈTICA. La deriva de la política espanyola ha portat una democràcia en formació (la de 1975) a la vora del barranc. El poble perd poder en favor de l’administració (el “poder del estado”) que domina les Institucions, la Justícia i els Mitjans de Comunicació.
2. El sistema està convertint la política en un sistema de CLIENTELISME per la via del domini econòmic i empobriment general. Molts salaris depenen avui de la afiliació política, no pas de la meritocràcia o la capacitat d’assolir objectius.
3. Per BARROERS. Són tant insistents en la mentida que aconsegueixen que les conseqüències de la mateixa siguin reals. Apliquen la màxima de que dir molt cops una mentida no aconsegueix transformar-la en veritat, però si aconsegueix les conseqüències derivades de la mateixa.
4. Per PODRIT. El sistema s’ha desenvolupat a totes les capes de l’administració. Opacitat en lloc de transparència, autoritarisme en lloc de pacte i per sobre de tot aplicació de dogmes per davant de la raó. El nacionalisme espanyol és el pitjor dels dogmes, més quan es defineix com “patriotisme” no nacionalista. Vaja, engendrat per la divinitat suprema i per tant inalterable en el temps.
5. Per què no podem oblidar que el CONFLICTE CATALÀ neix en Rajoy i els seu afany de guanyar eleccions. Seguint l’exemple de PSOE a Andalucia i Extremadura i la experiència del PP a Valencia no va dubtar anar a la “creuada” contra els catalans i … allà va començar tot. Fou amb la sentència del TC contra l’Estatut on Rajoy va aconseguir multiplicar x10 els independentistes. Va sumar als pocs independentistes de naixement (per dogma) molts independentistes pràctics (per la raó) en fer-lis veure que és l’únic camí cap un país més just, solidari i democràtic.

Per tant és molt sa fer fora Mariano Rajoy, malgrat no sigui la solució del problema. És guanyar una minsa batalla, tot i tenir la guerra molt perduda (…llevat marxem i siguem prou intel·ligents com per fer un Estat Català democràtic i obert al mon).

També és sa per que tergiversa els plans del C’s i per tant li complica la jugada al primo de Rivera (i al propi Rivera, que ja es veia al cim per escombrar el catalanisme tal i com sempre ha desitjat). He dit al “primo” per què segur l’hauria col·local a algun ministeri, no per res més eh!

Igualment per què serà digne de veure com el Parlamento discuteix les propostes legals amb el garbuix d’interessos que acumula.

Vist des de Catalunya, cap  canvi. Ja ho deia el Pla, entre un espanyol de dretes i un d’esquerres hi ha poques diferències. Ambdós tenen el mateix quadre mental (cultural i social).  I malgrat el PSOE en el seu moment acceptava l’Estatut aprovat pels catalans i el Parlament Espanyol, avui no està per cercar solucions de tipus federal (parlo de federació entre iguals, clar). Al menys mentre no regeneri els seus membres, crònicament enganxats a les poltrones regionals (amb “xut” a la vena a càrrec dels pressupostos de l’Estat).

En resum, partits catalans, si us plau. Feu fora en Rajoy ni que sigui sols per somriure una estona.   Aprofiteu que encara queden elements sans dins el poder judicial i fiscal, potser més endavant ja no hi serem a temps.