Va ser amb la caiguda de la dictadura militar espanyola que per Andalusia va iniciar-se una onada d’ocupacions de terres ocioses. Els obrers al crit de “la terra per qui la treballa” exigien ocupar finques ocioses per garantir llocs de treball i crear riquesa a la zona.

Veure recull històric a: http://www.marinaleda.com/lasluchas.htm

És ara en plena decadència que els hereus dels obrers reivindicatius, adscrits al Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) ocupen hipermercats per agafar el que creuen seu.

Veure notícia a: https://www.ara.cat/economia/Sindicalistes-senduen-Mercadona-portar-los-menjador_0_751125015.html

Uns i altres parlen d’expropiació forçosa. Sincerament estic d’acord amb els primers, però els actuals per mi són simplement lladregots.

És molt diferent expropiar mitjans de producció ociosos i treballar per obtenir-ne fruit que agafar productes de consum sense cap més treball que la voluntat.

Tothom te dret a viure i la societat li ha de garantir els seus drets, però tothom de l’obligació de treballar per la societat. Cal un equilibri entre l’individu i la societat.

Sempre hem dit que millor “donar la canya i ensenyar a pescar” que “donar el peix”. Posat en tensió cal doncs “prendre la canya i anar a pescar” i no “robar el peix que ha pescat el veí”, i si a més la canya no és made in Xina millor, voldrà dir que fins i tot hem aprés a fer canyes.

En resum, fa 40 anys vaig trobar deplorable que la Guàrdia Civil defensés els interessos del marqués, ahir però entenia perfectament que defensessin els interessos del Mercadona.