ELS TEMPS CANVIEN CAP A LA DECADÈNCIA SOCIAL.

Va ser amb la caiguda de la dictadura militar espanyola que per Andalusia va iniciar-se una onada d’ocupacions de terres ocioses. Els obrers al crit de “la terra per qui la treballa” exigien ocupar finques ocioses per garantir llocs de treball i crear riquesa a la zona.

Veure recull històric a: http://www.marinaleda.com/lasluchas.htm

És ara en plena decadència que els hereus dels obrers reivindicatius, adscrits al Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) ocupen hipermercats per agafar el que creuen seu.

Veure notícia a: https://www.ara.cat/economia/Sindicalistes-senduen-Mercadona-portar-los-menjador_0_751125015.html

Uns i altres parlen d’expropiació forçosa. Sincerament estic d’acord amb els primers, però els actuals per mi són simplement lladregots.

És molt diferent expropiar mitjans de producció ociosos i treballar per obtenir-ne fruit que agafar productes de consum sense cap més treball que la voluntat.

Tothom te dret a viure i la societat li ha de garantir els seus drets, però tothom de l’obligació de treballar per la societat. Cal un equilibri entre l’individu i la societat.

Sempre hem dit que millor “donar la canya i ensenyar a pescar” que “donar el peix”. Posat en tensió cal doncs “prendre la canya i anar a pescar” i no “robar el peix que ha pescat el veí”, i si a més la canya no és made in Xina millor, voldrà dir que fins i tot hem aprés a fer canyes.

En resum, fa 40 anys vaig trobar deplorable que la Guàrdia Civil defensés els interessos del marqués, ahir però entenia perfectament que defensessin els interessos del Mercadona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.