Arxiu diari: 10/08/2020

DEBAT AL VOLTANT DELS BORBONS

Que “spain is diferent” ningú ho nega. Sols a Espanya es pot  debatre hores, dies, setmanes i mesos temes banals per no arribar enlloc. I res canvia, i res canviarà pels segles dels segles.

De què parlo? Fàcil. De com s’ho fa el “deep state” el veritable poder que controla de forma fèrria els poders executiu i judicial -funcionaris no elegibles-  juntament amb bona part de la premsa,  per entretenir-nos   discutint i no arribant mai enlloc, com sempre.

On rau el problema? Un fiscal suís investiga l’origen d’uns fons que va rebre una Fundació de la que era beneficiari el rei emèrit en primer lloc i l’actual en segon. Això també es podria investigar a Espanya, però de moment fiscalia no s’hi posa. Tenim poca informació i a més esbiaixada per l’origen (entre l’amiga del rei que avui controla els diners i un policia corrupte avui a presó), és difícil fer-ne opinió respecte la justificació del pagament. Ara be, la recepció dels fons ha sigut acceptada de facto per la casa del Borbons, ningú la posa en dubte, per tant, tenint en compte que a Espanya cal declarar tots els ingressos (siguin rendes financeres o de treball -IRPF- o donacions ISD) i tot el patrimoni situat a l’estranger, sembla que no hi ha cap dubte de que estem davant un delicte fiscal. I un delicte d’elevat volum, ja que si el IRPF marginal és aproximadament del 47% i la sanció del 50% mínim sobre la suma defraudada, i hem d’afegir les sancions per no declaració de Patrimoni a l’exterior, no parlem d’un deute fiscal menor de 75 milions d’euros. Reitero, acceptat de facto pel rei actual qui va anar al Notari a renunciar a la “herència” -per altra banda inexistent ja que no hi ha herència sense difunt-.

La pregunta bona és per què a Espanya no s’ha iniciat cap persecució d’aquest delicte fiscal tant evident, flagrant i reconegut pels autors?. Cal alguna explicació, hem d’acceptar que per la resta de temes que se li imputen hem de respectar la presumpció d’innocència fins que hi hagi proves i sentències .

És cert que l’emèrit te molt poder a Espanya, que pot explicar el per què no s’ha iniciat aquí cap procediment, a diferència de Suïssa. També és cert  que a Suïssa no es farà cap procediment per delicte contra la Hisenda Espanyola, no és pas el seu problema.

La segona pregunta enllaça amb l’inici de l’article. Com s’ho fa el “deep state” per tenir-nos distrets i que evitem reclamar el processament immediat per delictes fiscals? Senzill. Ens han portat a els debats estèrils o vodevilescos. M’explico. No podem debatre respecte l’origen dels fons, caldria una informació que ara no tenim i que hem d’esperar que les investigacions dels fiscals suïssos aflorin. És absurd doncs parlar de comissions o regals. I el més important, ens han portat a debatre respecte les relacions amoroses personals de l’antic monarca, convertint en un plató de programa del cor a la majoria de mitjans. Quin debat més inútil. Com a molt ens hem de preguntar si la seva esposa Sofia encara ho és -per deixar de pagar-li assignació a càrrec de l’erari públic- i si el “regal” a la Corina era tal o era una figura relacionada amb fer-la testaferro, debat que també hauran d’aclarir els fiscals ja que podria ser versemblant -ella ara l’ha deixat i no li vol pas tornar els calers, que legalment semblen un regal d’un generós enamorat-.

En resum, al poble “toros y circo” i els que remenen les cireres farts com ningú dins un entorn de crisi brutal. Així va el país, sort tenim de la Merkel…