Quina barbaritat els fets de París amb el colofó de mort de 12 innocents a la redacció de Charlie Hebdo, però quina animalada també la mort de Bibi Mamana qui ha sigut trocejada per les bombes llençades pels drons junt a 2.400 persones més, majoritàriament innocents de tot.

Aquests morts tenen moltes semblances:

1. Han sigut morts per “soldats”. Soldats de diferents exèrcits, però soldats a la fi.
2. Són persones innocents, sense cap vinculació a cap dels “exèrcits” que han enviat els soldats a aniquilar-los.
3. Han sigut assassinats com corders a l’escorxador, els assassins han fet ús de superioritat armamentística i per tant les víctimes en cap cas han tingut oportunitat de defensa.
4. Tots són ciutadans del món, ser humans que viuen al Planeta Terra.

Però també podem veure’n diferències:

1. La Bibi ha passat del tot desapercebuda al món. De fet d’entre els 2.400 assassinats amb drons molts ni tant sols estan identificats, o el que és el mateix, la seva vida era poc important pel món occidental.
2. La vida d’un ciutadà del nord sembla valer per mil del sud, pel que fa a ressò mediàtic i condol social.

Hem sorprèn la societat occidental on vivim.  Qualifica de barbàrie matar amb un AK47 –que ho és-, pero sembla veure amb bons ulls que un jovenet vestit d’uniforme piloti a milers de km de distància un “dron” i dispari bomes fragmentàries o incendiaries.  Suposo que hi te a veure com ens és presentat en els mitjans. El “terrorista” dispara al cap del ferit al terra, el comandant dels drons sembla jugar amb un videojoc –mapes de google i llumetes que es bellugen-, mai però veiem l’efecte final del projectil –persones trocejades i cremades-, potser no seria assumible per la nostra sensibilitat.

Dit això, la pregunta bona és: I per què passa això? És significatiu que la majoria dels assassins esmentats siguin d’origen primer món –països “civilitzats” que deia algú-, per què no oblideu que els assassins de París eren ben francesets –tercera generació-.  La meva resposta és triple:

• Desigualtat social, la fase final del capitalisme amb accentuació de les diferències entre rics i pobres implicarà violència. Ho prediu la història, i així serà si no som capaços de fer una societat amb millor redistribució –justícia social-
• Educació. Hem deixat la educació en mans dels governs, ells fan els currículums i fixen els objectius. Els governs –al nord i al sur- “adoctrinen” no pas eduquen. I “adoctrinar” te a veure amb implantar “dogmes” –les veritats irrefutables- d’alguns. S’han carregat el racionalismes, s’han carregat allò tant magnífic que és la refutabilitat que ha permès el progrés al llarg de segles.  Han educat en la justificació de l’enemic… i per tant la seva aniquilació.
• Valors. Tants anys de capitalisme al final han fet quallar dos valors nefastos: La Riquesa i el Poder. Quin pitjor. Ambdós s’obtenen contra el veí. Caldrà veure si podem retornar algun dia a valors humanístics.

Però hi ha ESPERANÇA. El món és ple de persones bones que posen en dubte l’estatus quo. En els països oprimits per dictadors es reclama educació –ingredient necessari per la democràcia-, als països de primer món es reclama justícia social. Hi ha més gent bona que dolenta, per tant hi ha esperança. La història diu que de tant en tant la humanitat apren lliçons i actua de forma adequada, esperem que el segle XXI ho confirmi.

El món és ple de gent que vol canviar el dia a dia, redefinir les parcel·les de poder, redistribuir la riquesa i les oportunitats i especialment donar suport a la justícia social. Certament la tasca no serà fàcil, la minoria privilegiada lluitarà per les seves prebendes i intentarà influir des de la seva posició de govern (via mitjans de comunicació, conducció d’opinió, etc), però el canvi arribarà, tard o d’hora.