PONGAMOS QUE HABLO DE MADRID

“Allá donde se cruzan los caminos, donde el mar no se puede concebir…” comença dient Joaquín Sabina al cantar.

I és cert, és on creuen els camins, gràcies a la concepció centralista que la corona castellana ha implantat a Espanya a imatge de la França imperial.  A la Plaça Sol hi ha el km 0, d’on tot surt i a on tot va.

Val a dir que el nucli antic és bonic, acollidor i majestuós.  La Gran Via, estreta però flanquejada d’edificis de gran envergadura i molta llum artificial te un cert deix a NY, salvant totes les distàncies.  El nucli antic, farcit d’edificis senyorials dels segles passats fa goig, a més s’ha de destacar que els esforços en conservació de façana i millora de l’estètica urbana amb resultats favorables.

Una constatació senzilla, la seva principal “indústria” és l’administració pública. Hi ha un munt de banderes als balcons i façanes – sembla la Catalunya nacionalista -, la diferència però és que no són pas els veïns qui les penjen, són seus de ministeris, delegacions de govern i infinites oficines públiques de la “comunidad” o l’ajuntament, també les Càmeres i les seus dels diferents oficis liberals. Per què Madrid és bàsicament un centre de comandament i amb el temps ha ocupat els edificis emblemàtics, amb el permís del Corte Ingles.

Els madrilenys, amb la poca experiència de 5 dies, semblen cosmopolites i agradables. Fet que és fa difícil d’entendre si veus quins diaris compren (sempre m’ha agradat veure a les llibreries de carrer quin diari te el munt més gran, és el més venut), sembla impossible que un lector de ABC, EL MUNDO i similars no sigui carrincló carpetovetònic. Hi ha molt marcats els diferents nivells socials, a imatge de les economies capitalistes. Conviu gent de classe alta (que vesteixen color mostassa principalment) amb molta misèria. Potser mai havia vist tants captaires per metre quadrat i tanta gent dormint als cartrons per les places. La ciutat defineix molt be els grups socials, la classe alta –amb molts funcionaris dins-, la misèria i al mig una classe obrera que pul·lula i trafega dia i nit. Classe obrera que dorm de Lavapiés en avall, això si. Al centre sembla haver-hi poca immigració, llevat sudamericans de parla castellana que generalment cuiden avis i fan de cambrers. Comerç magribí i ambient internacional  apareix al sud del Rastro.

Hem visitat el que hem pogut. El Prado, El Palacio Real i l’Almudena, Escorial, convents de Patrimonio Nacional – amb les monges dins i el Corte Inglés a la paret veïna- i totes les places i carrers de la zona. Hem fet una bona ruta culinària, la recomanada per la Lonely Planet que seguim fidelment des de fa anys. Hem tastat “cocido”, “callos” i tapes, clàssiques i d’autor. Hem anat a teatre i a concert de jazz.

Anecdóticament,  durant 5 dies sols vam topar amb un personatge mediàtic, el cardenal Rouco Varela, personatge sinistre de poca estatura i cara d’emprenyat permanentment.  Recollit per un jove capellà –amb alçacoll- que el saluda en rebre’l com “excelencia” i fent genuflexió li fa un petó a la ma –o al anell que porta-, per acte seguit obrir-li la porta del cotxe i treure’l a través de la zona de vianants.  No vaig dir-li el que penso de les seves creences politico-religioses, us ho juro. Em va agafar d’imprevist. A la propera m’esbravo.

Resum, bonica capital per passar-hi uns dies de relax. Atractiva per la seva història i cultura. Acollidora per la seva gent. Ara be, nosaltres no vestim color mostassa ni tenim tanta devoció als capellans i als borbons. Per tant, quin goig visitar Madrid, capital del país veí.

Un pensament sobre “PONGAMOS QUE HABLO DE MADRID

  1. Impecable, Josep Maria!

    M’ha agradat molt. El to i el contingut!

    Ara mateix no tinc pensat anar-hi, però sumo la teva visió a alguna altra (similar) que m’ha arribat recentment i… si més no, calmo les meves ànsies.

    Salut!

    Màrius

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.