El vers de Martí Pol fou votat pels lectors de l’Ara com a “millor vers català” entre una bona selecció.

El vers ha obert la jornada a Plaça Catalunya que havia convocat ANC i ÒMNIUM, però la Carme Forcadell ràpidament ha matisat que ja portem molt de camí fet. Ha demanat el darrer esforç per arribar, ha demanat “unitat” per fer-ho en base a l’objectiu comú.

I som arran, gràcies a la intransigència del govern espanyol, el que tenia que ser una “consulta” no referendària, serà una jornada participativa que ha de desembocar en una DUI (Declaració Unilateral d’Independència) o be en una gran “embeinada” (vaja, que la guardem a la baina fins d’aquí uns anys).

El que sembla clar és que el moment és ara. El govern del PP està podrit i a poc que esperem la porqueria arribarà fins dalt de tot. El model ens ha tacat, la família Pujol és un reflex de l’estil de poder/benefici que la capital del regne ha implantat. Probablement la societat espanyola reaccionarà com ho ha fet la catalana, segurament que Podemos és una de les mostres, fruit de la indignació de la gent.

Quan algú vol canviar el món ha de començar per canviar un mateix. Això és el que Catalunya pot i cal que faci. Regenerar allò que està al nostre abast i ser exemple cap enfora. Fer un país nou i millor,   és bo per nosaltres i pels nostres veïns com deia en Junqueres fa pocs dies a la família andalusa que va visitar. Potser molts no ho entenen –sols pensen en que mantindrà la canalla en cas de divorci-. Suggereixo desfer-se de la canalla (en sentit etimològic castellà)

Anem doncs marcant els passos, amb llum i taquígrafs. Participem amb força a la jornada participativa a que som convocats, exposem el que volem. Si com esperem surt una aclaparadora voluntat d’independència, convoquem immediatament les plebiscitàries que de ser guanyades per la llista unitària o llistes diverses de voluntat independentista ens han de portar a la DUI. L’endemà comença el nou país, caldrà esforç i voluntat, però segur en sortim. Molt ja està fet i TOT ÉS POSSIBLE.