Ha mort Nelson Mandela, polític sud-africà i líder emblemàtic en la línia de Mohandas Gandhi i Martin L. King. Persones que tenen com a fil comú el fet d’haver arribat a la conclusió que el camí bo és aquell que no conté violència. 

D’ara en endavant tothom el lloarà, malgrat fins fa poc alguns dels que avui el “ploren” el tenien empresonat o be inscrit a les llistes de perillosos terroristes (per què mira que és perillós tenir voluntat ferma i un poble al darrera). 

Des de l’esbiaix català algunes reflexions:

Ell també creia que el poder està en el poble, per sobre de les Constitucions.

• Madiba també va sentir sovint que “que els negres no podien tenir auto-govern”, per estar tribalment segregats o ser inferiors directament.
• També va rebre infinites calumnies per desprestigiar-lo.
• També va patir esquirols dins els seus cercles, esquirols que s’apuntaven al poder opressor per poques monedes o per fer cas de eternes promeses.

Fou doncs una persona carismàtica, d’atractiu personal rellevant i sobre tot constant, molt constant. Infatigable i sofert fins límits insospitats. La força d’un desig, la força d’una voluntat.

Que descansi en pau i que el seu exemple faci escola.