MOLT AGRADABLE la sensació que provoquen els fets de Tunísia, malgrat cal lamentar-ne vides. Sóc absolutament ignorant dels afers tunisians, però m’emporto la sensació que el poble és el poder.

M’agrada veure caure un dictador, m’agrada que caigui un dictador amb “suport” occidental (és el primer món qui sosté les dictadures del tercer món, això no és pas res de nou). M’agrada veure que el poble, malgrat precisa més de 20 anys per carregar munició, és capaç d’assolir èxit sempre, més tard que d’hora, però èxit.

Tot sembla ara molt verd, de futur incert. Però els tunisians han fet un pas, que la sort els acompanyi.

De la revolta destacaria que sembla no dirigida i és encapçalada per joves amb formació. Formació, la clau de la llibertat. O vist al revés, incultura la clau de l’esclavatge.

Veient quin tipus de “cultura” que difon els govern de Madrid des d’els mitjans, la pregunta és: ens volen esclavitzar de nou? Ens atontaran fins a poder-ho fer impunement? Tardarem quaranta anys més en sortir-ne?

DESAGRADABLE el Sr Aznar i seu discurs amprat des de FAES, que te nom de grup farmacèutic FAES FARMA però és una Fundació “Social??” que ha publicat l’informe: POR UN ESTADO AUTONÒMICO RACIONAL I VIABLE firmat per Gabriel Elorriaga i altres, assumit i segurament inspirat per Aznar.

A priori, coincidència amb l’Aznar. El sistema de 17 autonomies iguals no funciona i probablement no pot funcionar i algunes de les raons són les que l’informe recull.

A l’anàlisi absoluta discrepància, mentre Aznar malda per aconseguir un mandat pel PP suficient per reformar (vol dir més de 4 anys i plens poders, serem una “república bananera”?) altres pensem que la solució passa per una Federació Ibèrica d’Estats (espanyol, basc, gallec(?) i català on podria afegir-se Portugal i Gibraltar) o be simplement per assolir la Independència de Catalunya i la immediata integració a UE com a membre de ple dret.

La Federació Ibèrica sembla un somni impossible, per federar-se cal la voluntat de tots els federats i després de 100 anys i l’ignominiós acomiadament de’n Pasqual Maragall sembla un camí tancat.

La independència és factible, per ser un acte de auto proclamació. Hauria d’anar acompanyada per reformes importants a la UE, reforme per enfortir la UE que passen per limitar el poder dels Estats-Nació i els seus dret de vetar. O sia, transferir poder seriós a la UE fins aconseguir ser un actor important a nivell global.

DIVÍ, ser del Barça és genial des de fa 20 anys. Com el grup humà entorn el concepte Barça està gestionant totes les vesants del club ens ha d’omplir d’orgull i hauria de ser exemple de com fer les coses. Han retornat valors transcendents al treball diari. L’esforç constant, la fe en el treball ben fet, el respecte a nivell intern i vers l’exterior, la planificació, la cooperació de l’equip, correcta estructuració vers els objectius, etc etc. Que bonic és ser del Barça durant els darrers 20 anys. Contagia esperit “guanyador” a l’entorn i “bon rotllo”. Sense dubtes avui és la millor marca catalana al món (per prestigi i reconeixement) i la seva forma de desenvolupar els objectius és motiu d’estudi.

(el “diví” està especialment dedicat a Cèsar M.N., per si reflexiona profundament i pren el bon camí ja que mai és tard per veure la llum, ara be, cal atalaiar l’horitzó per veure on surt el sol) 😆