No tothom ha de saber que és una “salvetat” en Auditoria. Tot i així, aquesta darrera setmana els catalans hem aprés lliçons accelerades.
Sembla ser que una empresa del grup MEDIAPRO (vinculada al Sr. Roures) va firmar un contracte amb l’antiga directiva del Barça. En haver entrat en concurs de creditors,  l’auditor correctament esmenta la salvetat i posa en dubte el cobrament del contracte.
Aplicant criteris de prudència aconsella incloure com a pèrdua la totalitat de la suma per cobrar, i si finalment es cobra tot o part s’aplicarà a guanys de l’exercici que correspongui. Val a dir que la probabilitat de cobrar és certa, dons l’empresa en concurs sembla no està en liquidació, està reordenant pagaments.
El que és una discussió comptable, davant un fet evident, en haver-hi canvi de Junta es converteix en arma.  Certament Jan Laporta hauria pogut demanar avals bancaris al contracte, però recordem que fa poc temps el grup empresarial d’en Roures semblava merèixer total confiança financera.
Òbviament ningú acusa Jan Laporta i els seus directius de cap delicte, estem discutint gestió.  Certament també podem pensar que amb la venda d’una sola de les estrelles del club (El club disposa de 8 internacionals de la selecció campiona del mon i el millor futbolista del mon mundial) s’hauria compensat el risc d’auditoria. Però ningú ho desitjava, per sentit comú.
En Sandrusco usa l’arma que té als dits,  conscient de la poca transcendència real del fet la “decora” amb comentaris sense prova referits a afers diversos que,  sense ser acusacions fermes,  es converteixen en eines de sentència. Deixa anar quatre rumors mal intencionats però que faran que molts compromissaris jutgin i condemnin. Que fàcil és parlar d’àpats i càterings a la llotja, el propi Sandrusco n’havia disfrutat quan era dins i l’unia l’amistat amb Jan. Que poc costa manipular a les masses.
Ara be, i les conseqüències? Parlar de voler liderar la unitat social i actuar així és difícil de comprendre.  Probablement la llavor plantada fructificarà i els branquillons enrariran diferents àrees i espais fins ara nets. Potser afectarà a la finalitat darrera del club, assolir èxits esportius i ser un exemple de gestió a nivell internacional.
Probablement tinc certa animadversió vers Sandrusco des de fa poc temps, no pel seu aire de “pijo” que molts li critiquen si no pels actes clau que ha desenvolupat des de que va accedir a la presidència del Barça. El tractament donat a la figura de J. Cruiff, a qui personalment li agrairé eternament haver sabut pujar l’autoestima als barcelonistes (…i convertir-nos en guanyadors mentalment fins i tot quan perdem partits) i especialment pel tracte d’idioma folklòric donat a la Llengua Catalana en la seva primera Assemblea (algú imagina a Botin parlant en anglès a Madrid en deferència als seus socis/accionistes internacionals?)