Darrerament molta gent s’apunta a la crítica vers l’acció que Jan Laporta ha dut a terme al F.C. BARCELONA durant els seus anys de presidència.
Sovint la crítica s’empara en les seves formes i oblida el fons, més ben dit, afirmen que el resultat de la seva gestió és fruit de la sort, la casualitat o si més no la intervenció d’altres membres de la seva Junta. Que és egocèntric, etc
Val a dir que la meva memoria és limitada, es remunta a quatre presidències; Agustí Montal, Josep-Lluís Núñez, en Gaspart i Jan Laporta.
Si valorem la seva acció en funció de la consecució dels objectius, a l’estil empresarial, sense cap mena de dubte en Jan Laporta és de llarg el millor president, si els objectius són:
- Aconseguir èxits esportius en les diferents seccions.
- Fer-ho amb un resultat econòmic positiu
- Difondre la catalanitat del club arreu del mon.
El primer objectiu assolit és indubtable. Pot atribuir-se el mèrit de la gestió esportiva a mil causes, la “sort” d’haver confiat en Guardiola o la de saber-se rodejar d’equips tècnics competents. Però no es pot dubtar del resultat.
El segon objectiu s’ha acomplert amb escreix. Si be és cert que el club avui manté un deute considerable, no és menys cert que el valor dels seus actius sobradament cobriria aquest deute corrent. Cosa que no poden afirmar molts altres equips. Vull dir, el valor de mercat dels Messi, Xavi, Iniesta, Piqué, etc és cert i important. Per tant, el deute no s’hauria de provisionar en termes comptables dons s’amortitza adequadament.
El tercer objectiu sembla assolit amb escreix. Avui el Barça és mundialment reconegut pels valors esportius que porta associats. Accions com la promoció d’UNICEF o la creació d’escoles de futbol en països pobres són dignes d’elogi. I la marca Barça s’ha associat a Catalunya.
Per tant, li critiquem les formes? No seré pas jo qui ho farà, en el fons a mi també m’agradaria rebotar-me front els guàrdies civils d’aduanes als aeroports, aquells subjectes monolingües que ens fan treure les sabates i els cinturons.
En resum, enhorabona et trobarem a faltar. I ho dic ara que s’envà, no us penseu pas que ho faig per que m’envii cap invitació a tribuna.