Crec en la utilitat i necessitat de la RENDA BÀSICA GARANTIDA, però sempre que aquesta sigui d’abast general (a tothom!!).

Conscient de que pot costar. Per exemple 500€*12mesos*37milions hab= 222.000 milions € anuals, prop del 20% del PIB, (he exclòs als 9,8milions de pensionistes que ja cobren subsidi garantit -per què les seves aportacions van ser “gastades” pel sistema-.

Establint un impost de Patrimoni progressiu i que aportes una recaptació significativa (propera al 50% del IRPF), gravant en especial els béns immobles no productius (ni usats ni llogats a tercers) com a incentiu a la seva posada a mercat (venda o lloguer) i afectant el Patrimonis significatius, en arres a la redistribució de la riquesa que tant tenim a la boca i mai activem.

Conscient que suposaria anular les deduccions fiscals de base mínima al IRPF (per aquí ja es recupera bona part del pagat a persones amb rendes mitges i altes), modificar l’IVA uns 2 punts i eliminant deduccions fiscals al Imp Societats de grans corporacions.

Treballant dur contra el frau fiscal.

Sabent que hi hauria un estalvi enorme en costos administratius públics, desapareix tot el gruix de departaments i funcionaris que ara gestionen la pobresa dels subsidis. Amb tanta i tanta burocaràcia i des de tantes distintes administracions. Més l’estalvi vinculat a la dotació dels diferents subsidis existents avui.

I PER QUÈ FER-LO EXTENSSIU A TOTHOM:

1. Per evitar incentivar el treball fora el sistema. Els subsidis actuals incentiven a qui els rep a no cercar treball en mercat oficial (sols a treballar en “negre”), l’encamina al frau. Senzillament per que quan treballa li treuen el subsidi, i la diferència entre sou base i subsidi és tant petita que sovint sols els costos de transport ja poden absorbir la diferència. Si l’ingrés per treball és complementari a la Renda Bàsica, sempre serà positiu i incentivarà la cerca de feina, a temps parcial o total.
2. Per dignitat. Ciutadans exemplars es senten humiliats en recórrer diferents administracions, amb molta paperassa per aconseguir subsidis. També és humiliant que molts tinguin que recórrer a Entitats per aconseguir aliments i altres articles bàsics. Si som una societat amb principis socials de igualtat i respecte això no ho hem d’admetre.
3. Per responsabilitat. Deixaríem de tractar a molts ciutadans com “criatures” sense capacitat d’administrar-se (ara et pago lloguer, ara et dono “vales” menjador, etc). Tothom seria responsable de si mateix i els menors al seu càrrec, en lloc d’implorar drets li exigiríem obligacions. I això milloraria l’autovaloració de les persones (el seu ànim, el seu motor).
4. Per eficiència. El garbuix d’administracions, funcionaris i procediments. De tant difícil càlcul, actuen com un càncer sobre els recursos públics.
5. Per combatre el frau a Hisenda, que el treballador bàsic no tingui incentiu per treballar fora el sistema posaria difícil als autònoms i empresaris continuar amb el frau continu que tothom assegura impera a l’Hisenda espanyola amb volums propers al 20% del PIB
6. Per incentivar la natalitat. No és casual que els milenials no tinguin fills. Els que en tenen són autèntics herois en fer-ho voltats de tanta incertesa. El fet de que incrementar família comporti incrementar ingrés bàsic (els nadons percebrien la seva renda garantida) aportarà seguretat i incentivarà l’esforç econòmic i personal que suposa fer créixer criatures. Atenció, no és un problema menor, mireu les piràmides poblacionals i penseu on serem a 30 anys vista si no fem res.

Fins aquí ja t’he explicat a grans traces el que et volia dir, tot seguit adjunto tres premisses de les que parteixo de forma necessària per afirmar el que he dit. Si vols continua llegint, però no és imprescindible.

A PRIORI 1

Soc defensor de la evolució permanent, també pel que fa referència a paradigma econòmic. Per tant no m’espanten els canvis i crec poden fer-se de forma pacífica i consensuada. És més, sóc de la opinió que els canvis són necessaris, no hi ha un model etern.

Crec que el sistema capitalista està esgotat. Bàsicament per què jo no hi ha un “sud” per explotar i per tant ara el sistema està explotant la pròpia classe mitja, els desequilibris del repartiment faran que cada cop hi hagi més pobres. Sona a dur però és així. L’alternativa del sistema comunista soviètic ja fou donada per inútil a la caiguda del mur de Berlín, no generava els incentius adequats i al final també hi havia una minoria enriquida -com Xina avui-.

La 4a Revolució Industrial (procés de dades i robòtica) evolucionada durant els darrers 30 anys ens ha fet molt més eficients i productius, però… no hem reduït la jornada laboral ans hem augmentat el consum de béns fins a posar el planeta en escac, en canvi no hem augmentat significativament els serveis. Per tant, qui s’ha quedat els guanys?

 A PRIORI 2

Per aplicar una RENDA UNIVERSAL cal gestionar d’on surten els fons. Llevat idees genials aquest surten de recaptació d’impostos i estalvi de despesa pública. Papa Europa és una utopia i el deute creixent etern és matemàticament possible però no te cap sentit.

En un estat on la riquesa està mal repartida parlar de l’impost sobre Patrimoni no hauria de ser tabú, altrament com redistribuir la riquesa?

En un mercat obert -i el segueixo defensant- l’impost IVA és clau en la recaptació. No danya sols la producció nacional (com els impostos a la indústria o la seguretat social), es reparteix sobre el consum en general de forma independent a l’origen o fabricació.

Crec en l’impost de la Renda i el de Societats (en especial sobre els rendiments distribuïts, potser no tant sobre els guanys reinvertits)

Crec en els impostos com eina de recaptació i eina incentivadora respecte cap on volem que evolucioni la societat i el seu sostrat econòmic.  M’hi caben impostos mediambientals, pels residus, etc.

A PRIORI 3

Si be segueixo favorable al lliure mercat de béns per la seva aportació eficient a l’estat del benestar, inclús entre països molt diferents (tant a nivell productiu com social), ja que  les matemàtiques expliquen i demostren la major eficiència del mercat lliure. Sóc absolutament contrari a la lliure circulació de capital especulatiu, a la que considero el veritable càncer del sistema capitalista. I sóc especialment negatiu respecte a l’economia financera. Les finances foren inventades per facilitar el comerç, no haurien de ser objecte de comerç. Simplificant, limitaria els volum d’importació a la capacitat d’exportació (balança comercial neutre), traslladant via prima sobre divisa les descompensacions (ho he d’ampliar en un altre article). La idea de fons és que NO ADMETRIA L’ENDEUTAMENT INTERNACIONAL VINCULAT A CONSUM (altre cosa és la inversió). Vaja, no compraria a Xina a canvi de préstecs dels xinesos, això no te futur. Si compraria a Xina a canvi de vendre a Xina.