Ja tenim resultats definitius del Referèndum 1/oct/2017, adjunto quadre i estimació d’ajust, discutible, del efecte “violència indiscriminada” i “no participació dels partits unionistes”, som-hi:

CENS TOTAL: 5.313.564 persones

CENS COL·LEGIS VIOLENTAMENT CLAUSURATS: 770.000 persones

CENS EFECTIU (taules escrutades): 4.543.564 persones

VOTS EMÈS: 2.286.217 (50,41 % participació s/cens efectiu), restant nuls 2.266.498 votants

• Vot SI són 2.044.038 (90,18 % del vot emès)
• Vot NO són 177.547 ( 7,83% del vot emès)
• Vot en BLANC 44.913 (1,98% del vot emès)

Ara be, si com afirmava en el meu article anterior, com a mínim el 30% del cens NO VOTA MAI, o sia que tant li fa la política, caldria ajustar el vot i en el millor dels escenaris pels unionistes podem estimar que els que no van anar a votar són unionistes. O sia el 19,59% del cens (70-50,41).  Anem dons a fer aquest ajust:

VOT ESTIMAT (el 70% del cens efectiu) 3.180.495

• Vot SI són 2.044.038 (64,27% del vot estimat)
• Vot NO serien 1.091.545 (suma dels que van votar no més el 19,59% del cens que malgrat ser nacionalistes espanyols no van votar NO per consigna dels seus partits o considerar el referèndum com il·legal), són el 34,31% del vot estimat.
• Vot en BLANC 44.913 (1,41% del vot estimat)

Això em permet proclamar que 6,4 de cada 10 catalans vol la independència i que 3,4 de cada 10 volen seguir sent una autonomia espanyola.

I ara que?

Si li faig cas a l’amic Joan R.P. BeTeTero com jo, demà diumenge 8 d’octubre de 2017 proclamem la independència (farà anys de la proclamació de Companys, farà 48 hores de la proclamació oficial de resultats -i la nostre llei diu…-  i a més seria una bona idea ja que tothom serà a casa (no hi haurà aldarulls de moment amb les forces armades espanyoles aparcades al voltant del buc Piolín) i els carrers de Barcelona estaran plens de nacionalistes espanyols i turistes del bonic país veí que vindran a donar-li suport (molt gratis, clar! ja que una cosa és la pàtria i l’altra la pela). Tinc que dir que és una possibilitat que no contemplava però que com més i penso més adient em sembla.

També podríem convocar “eleccions autonòmiques”, era la meva idea prèvia. Unes eleccions a les que PDCAT, ERC i la CUP hauria de presentar-se en forma de llista única amb el nom de DUI: DEMÒCARATES UNITS IMPLICATS i un programa implícit conegut, que no explícit ja que el Tribunal Constitucional els exclouria de les mateixes.  En aquestes caldria referendar la estimació de vot que us he posat i acte seguit “passiu be i moltes gràcies…” I si algú del món no ho entén que ho consulti a Google.

Val a dir que el DUI si hauria de dir de forma explícita que vol recuperar aspectes claus per una societat demòcrata, com la separació de poders i la justícia social. Hauria de afirmar de forma rigorosa que s’acabarà amb la corrupció (tant senzill com modificar la llei i tractar la corrupció com un delicte d’apropiació indeguda amb agreujament de fallida a la confiança atorgada i per tant penes més dures que per un simple robatori). Caldria que explícitament afirmés que vol una societat amb una distribució més equitativa del valor generat (menys desigualtats socials) i capaç de donar cobertures als seus ciutadans que per motius aliens a ells mateixos pateixen dissort i problemes.

Descarto del tot una proclamació d’independència pre-anunciada al Parlament, amb 40.000 persones al voltant donant suport i els 12.000 gossos fóra amb la porra a punt (o altres armes pitjors), seria una salvatjada i no ens fan falta màrtirs i trofeus. Res val la violència, ni a favor ni en contra, som civilitzats i vivim al segle XXI -malgrat alguns encara semblen estar al post-medieval-.

Com ho veieu? Jo tinc por, però sóc caparrut i sempre he pensat que millor morir dret que viure de genolls. D’altre banda em sembla obvi que el curs de la història portarà els pobles d’Europa vers la independència per després ajuntar-se com una unitat política, Europa, prou forta com per ser un actor de primer nivell mundial (on juguen EEUU i XINA), certament més emmirallats amb el model anglosaxó que el xinés. Per si algú no m’entén, reiterar que veig la Europa d’avui com un espai comú econòmic, no pas com una unió política. Innecessari explicar per què, els seus actes ho demostren.