Parlaré a títol personal, però amb l’experiència que aporta 35 anys de banquer i dues carreres vinculades a aspectes econòmics.

Atiar la por, el gran argument del nacionalisme castellà . El gran argument que ha de dissoldre els catalans dins l’estat espanyol, que els castellans han sabut monopolitzar fins excloure la resta de nacions que viuen a la península ibèrica. Fins convertir els tres nacionals diferents en folklore.

A falta de l’església, com trobem a faltar al petit monsenyor Roucco Varela!, a  sortir la Banca, o millor dit, la AEB per atiar més flames al missatge apocalíptic.  Ja sols falta que algú ens digui que si som independents ens quedarem sense titola, la resta tot s’ha dit.

Senyors, siguem seriosos. La Banca al segle XXI és una industria moderna. A tall d’exemple una de les tres Entitats més importants de les que operen a Catalunya és present a 31 països a tot el planeta.  Països amb entorn legal prou diferent i diametralment oposat (de Suïssa a Veneçuela, d’Espanya a Regne Unit , també Turquia, Abu Dhabi o la Xina). La indústria bancària és capaç de treballar amb legislacions modernes i anacròniques, lliberals o tancades, cristianes o musulmanes. I ara resulta que ens volen dir que no podrien operar a Catalunya per entorn legal insegur? Va, no fotem conya.

Si la gran banca vol parlar d’entorn legal insegur potser que faci referència a Espanya, país que està legalment denunciat per importants fons d’inversió precisament per la inseguretat jurídica, derivada de modificacions legals amb efectes retroactius (parlo del greu problema amb les inversions en energies renovables que més d’hora que tard ens tocaran i fort la butxaca del contribuent per ineptitud del “gobierno de España”).

Cert que la banca espanyola te molt a agrair al “gobierno”, durant molts anys ha obtingut sucosos guanys per intermediació amb el deute públic (a la majoria de països subscrit directament pels estalviadors) en base a emplenar els balanços de deute a mig i llarg adquirit contra posicions curtes (però constantment renovades) de petits estalviadors, amb grans marges  …que malauradament la política actual del BCE ha retallat.

La gran banca espanyol es caracteritza per influir directament en política. Qui no recorda les fotos d’en Botín pare amb el “cavall guanyador” quan es preveia canvi de govern. Quan calia es retratava amb l’Aznar, però també ho va fer quan va tocar amb el Zapatero. Hi ha qui diu que la Patrícia Botín ja ha anat a prendre unes copes amb l’ Iglesias, pel que pugui passar als madriles.

En resum, hi ha unes quantes màximes a no oblidar:

1. Un banc és eficient i solvent quan està ben gestionat i fa una política de crèdit/inversió adequada al risc que pot suportar. I d’això n’hem aprés força darrerament.
2. El sector bancari no és més segur per molt que els polítics de torn diguin que “responen” dels dipòsits. En tenim un clar exemple, sense els diners de centre Europa avui a Espanya no existirien diverses Entitats, i molts estalviadors haurien perdut els seus estalvis, per molt que Espanya en respongués. Bàsicament per que el fons de garantia era més que insuficient per la crisi de 2008 i els pufos feien glòria de veure.
3. Les empreses, i la banca ho és, inverteixen allà on veuen possibilitat raonable de guany. I a l’hora d’invertir on triaríeu raonablement, a Castella o a Catalunya?
4. Un sistema bancari sols pot caure per la desconfiança dels seus clients. I aquesta és la clau. Òbviament si a l’endemà de la independència tothom vol portar els seus estalvis a França el sistema caurà. Això fins i tot passaria als EEUU si es donés. Ara be, creieu que l’Estat català ha de prestar serveis a la població que desconfia del propi Estat? Creieu que l’estat català ha de liquidar pensions a aquells ciutadans que han traslladat la seva riquesa a l’estranger per por a insolvència? Siguem raonables.

Els arguments de la por són sempre unidireccionals (no exportarem, corralito, boicot, etc), però les relacions econòmiques al segle XXI són obertes, més enllà de les fronteres. Sembla raonable pensar que si Espanya fica aranzel al cava, la resposta serà posar aranzel al vi de Rioja.  Que si boicoteja la Nissan o la Seat, difícilment entrarem Renault, Ford o Opel.

Si tots som prou intel·ligents, que ho som a la llarga. Les relacions econòmiques seran fluïdes pel be de tots.

La Independència de Catalunya sols cerca autoadministrar-nos, mira que és fàcil i senzill. Sols cerca decidir aquí allò que ens afecta només a nosaltres. Com molts han dit és com una separació amistosa o be com quan un jove marxa de casa, sols volem administrar-nos. Però Castella vol seguir controlant la nostra setmanada i donant-nos la paga per passar el “finde”.

I res més, voldria parlar-vos de “toros” aprofitant l’espectacle del Toro de la Vega i els sucosos comentaris d’un catedràtic de Valladolid (…que segueix cobrant sou amb els nostres impostos encara avui). Aquí us les deixo per riure… o plorar, millor dit. Reflexioneu, si segui m a Espanya potser ens obligaran a matar toros al carrer amb llances, per tal de solucionar el problema de la violència de gènere.