Cert. És una MONARQUIA. Ho corrobora que el fill no concebut durant  algun  “campamento” ostenta el càrrec de Rei. Per mèrit d’hereu, que no pas de primogènit ja que a Espanya les dones són relegades a infantes per ben casar.

Però aquesta publicació està classificada com “last week” i per tant cal parlar del que toca. Anem doncs a reflexionar sobre fets de la setmana.

ACCIDENT DE VOL AMB 150 MORTS

Poc a dir, ja s’ha dit molt. Potser més del que toca. Lamentable accident fruit d’una acció autodestructiva.

Sols un comentari. No estigmatitzem als malalts mentals, si us plau. El que ha passat és absolutament accidental. És un fet contingent (pot succeir o no, és estadísticament molt improbable) i per tant quasi impossible d’evitar.

Si no aturem el debat, més d’un acabarà creient que una persona amb depressió és un ser perillós. Si us plau, siguem raonables, el que ha passat és lamentable, però  NO ho hem de  relacionar amb la malaltia mental com causa i conseqüència.

I una constatació, el fet luctuós ha sigut un bon test per mitjans de comunicació i líders comunicatius. Els mitjans i els periodistes han lluït estil. Alguns han quedat ben lluïts, per exemple l’inefable Cuní i la seva parella.

ESPANYA PAÍS MULTILINGUE

Que el PP maldi per fer desaparèixer la televisió parlada en català dels territoris fóra de Catalunya és un fet habitual i recurrent quan s’acosten eleccions. Dona vots fotre canya als catalans i res és més sensible que la llengua.

En pocs dies hem vist com a Valencia s’aprova la Llei de Senyes d’identitat, que entre altres identifica el valencià com a Llengua –per sobre del parer dels filòlegs- i cuida que qui no hi estigui d’acord no toqui subvenció. Serà per “lo caloret de l’estiu” o per què s’acosten eleccions i cal donar “pistu” als blavers.

Avui també ens assabentem que a les Illes Balears es suprimeixen els canals 3/24 i el Super3 –no sigui que els catalans perverteixin els infants -. A ses Illes el PP és més prudent i addueix raons tècniques, tot i que òbvia les solucions possibles.

Que la dreta espanyola, hereva del franquisme ranci –fills nets i besnets- es comporti així ho puc comprendre per la seva visió. El que em costa d’entendre és la reacció dels intel·lectuals i de la gent progressista d’esquerra que deu haver-hi a Espanya.  Qualsevol persona culta avui reconeix que el multilingüisme és un bé positiu, cada llengua porta intrínseca valors que són adoptats pels seus parlants. El multilingüisme obre la ment a diferents visions o versions de la realitat que cada individu pot adoptar i tamisar a conveniència amb la finalitat de millorar.

Per què doncs els espanyols progressistes i també molts catalans unionistes amb cultura callen quan s’atempta sobre drets lingüístics. Per què és un dret lingüístic poder fer ús de la pròpia llengua, entenc.

La resposta deu ser ben senzilla. El concepte Espanya existeix, no pas la realitat Espanya. Si per Espanya s’entén l’estat que aglutina diversos pobles o nacions. Espanya és senzillament l’extensió de Castella, la darrera colònia que resta a un poble imperial que va viure un segle d’or però va sortir del segle XIX en franca decadència. Si és així sembla raonable que la llengua única sigui el castellà i que la resta de parles siguin tractades com a fets folklòrics. Sembla raonable que políticament se’n limiti l’ús i extensió fins aconseguir la seva desaparició. Després de 301 anys en bona part s’ha aconseguit i aquest empeny és clau per lligar els territoris, més que les vies de l’AVE. I això ho sap fins l’Aznar i la Botella.

TUITS OFENSIUS

A rel de la mort de 49 catalans a l’accident d’avió ha aparegut un petit grupet de tuitaires que han fet gala del seu sentit de l’humor.  Per sort són una minoria i crec que tenen pocs adeptes.

Algun han entrat al drap, com els braus. I ràpidament han condemnat i demanat la persecució i condemna dels tuitaires. El ministre Fernandez satisfet s’hi ha posat.  Jo hi estic totalment en contra, voldria distingir entre tuits ofensius (opinió, per borda que sigui) i tuits punibles (el que volen provocar conseqüències o actes il·lícits)

Voldria compartir però dues opinions:

Perseguir tuitaires per opinió, per satisfacció de la ultradreta espanyola, acabarà servint per empaitar catalans independentistes o simplement empaitar  xiuladors de senyes nacionals espanyoles –digues himne, rei, episcopals o toreros-

El que uns diuen dels altres, diu més dels uns que dels altres. Frase que vaig llegir no sé on i no sé de qui però que em va semblar del tot encertada. Deixem que cadascú es mostri com és i així sabrem amb qui compartim camí.

LA SETMANETA

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL

El TC declara inconstitucional diversos aspectes de la Llei de Consultes Catalana. En Rajoy, esplèndid, raona que quan un tribunal pren un acord per unanimitat, “quelcom vol dir”

Caldria recordar-li a Rajoy diversos assumptes, per exemple:

• La formació del TC, designació del govern espanyol i del parlament espanyol, ambdós controlats per un sol partit. El sistema fa que no sigui precisament el reflex de la pluralitat social. De fet som capaços d’anticipar totes les seves sentències.
• Que unanimitat i raó no necessàriament van associades. Unànimement un tribunal espanyol va decidir executar Companys, no? Unànimement els polítics castellans han permès perdurar la memòria de Franco sense jutjar els seus crims – comparables als de Hitler, en qualitat que no en quantitat -. El món és ple d’exemples de gatades unànimes, com la invasió d’Iraq cercant armes de destrucció de masses.
• Ja era descomptat. Si arribem a ser independents sols serà a partir d’una DUI (Declaració Unilateral d’Independència) atès el procés no pot ser amistós quan una de les parts s’hi oposa. Ara be, cal carregar-se de raons i fer tots els passos previs necessaris per legitimar la voluntat democràtica del poble català.

BANKIA

No us sorprèn el que passa?  Dues grans caixes de gestió pública van caure a la crisi financera recent. Una, la Caixa Catalunya, a punt de ser desmembrada i liquidada (amb fons públics, part venuda a Black Stone i la resta a BBVA). L’altre, la CajaMadrid, perfectament apuntalada amb fons públics (fons alemanys que el “públic” pagarà religiosament amb interessos) torna a la senda de guanys i fins pot pagar dividend.

Mentrestant el FROB (el contribuent, clar) afrontarà el cost de responsabilitat de la seva enganyifa a la sortida a borsa. A l’hora que sura la merda de les targetes “black”, merda que més enllà del valor econòmic  ens ensenya la poca classe, el baix nivell, la degradació humana de les  persones que pul·lulen entorn del diner i poder. Com corromp el diner!!. Industrials, polítics i politiquets a dreta i esquerra, empleats i fins sindicalistes trontollen en poder usar una targeta “black”. Que barata va aquesta misèria de gent.

WERT

Continua removent el sector de l’ensenyament. Aquesta setmana el tema girava entorn la religió.

Poc m’interessa valorar-ho. Llevat que em sembla increïble que la “religió” tingui nota, no acabo d’entendre que es valora (integrisme? La fe a ulls clucs? La obediència als cardenals de la luxúria?)

Voldria recordar als pares que a pesar de tot, i de moment, és assignatura OPTATIVA. Per tant, cal que els pares no desisteixin de la seva obligació de conduir la educació dels seus fills i prenguin responsabilitat per actuar com cal. Que la ètica te molts punts de vista a banda dels religiosos, però afortunadament encara hi ha escoles que desenvolupen programes d’introducció a la filosofia que permeten eixamplar punts de vista i fan que els estudiants aprenguin a debatre, reflexionar i posicionar-se  lliurament, sense el dogmatisme religiós condicionador.