Sembla que el temps s’ha aturat. Res canvia, fins i tot comença a avorrir-nos el discurs permanent. D’uns i altres.  Però avancem encara?

En Duran exposa el seu parer, la “tercera via”. Ben argumentat, bona dialèctica, però ell mateix reconeix que sense diàleg aquesta no pot existir. A les hores què cerca? Sembla evident que no hi pot haver diàleg quan les dues parts no volen cedir cap posició.

En Rubalcaba i en Navarro visiten a en Mas. Parlen d’obrir el diàleg des de una modificació de la Constitució Espanyola per donar cabuda al seu model de “federalisme”. És que no han entès que això no és pas possible per la clara negativa del PP?. Potser d’això es tracta, de mostrar-se dialogant per no fer res i carregar les responsabilitats als altres. La política és diabòlica o maquiavèl·lica, no? Si no, mireu l’endemà…

Alguns empresaris i també algun alt funcionari de Bancs amb seu a Catalunya (per què són més funcionaris que empresaris…) també fiquen cullerada. Parlen de sumar i multiplicar. Cal ser comprensius, les empreses que dominen el cotarro no volen cap canvi, de cap tipus. Altrament si som independents s’adaptaran sense més problema per seguir guanyant diners, el seu fi fundacional (…més enllà de la Responsabilitat Social, tant de moda darrerament), per què les empreses no decideixen models de govern. Les empreses operen dins la legalitat i s’adapten en tot moment i lloc a la legalitat vigent (per bo i per dolent). No ho oblidem pas.

Els del PP, Ciudadanos i UPyD ferms. La Constitució Espanyola és intocable, de rel o inspiració divina. També les fronteres. Tot és inamovible.

I aquí també anem fent. El bloc sobiranista (que no pas independentista) de tant en tant es llencen pedres. En parlar de “la pregunta”, de “la data” i altres temes de matís. Ja és costum política catalana.

Sembla doncs que la unitat focalitzada entorn al dret a decidir dels catalans pateix atacs de forma regular. De dins i de fora. Tot sigui dit, poc potents en l’argument i gens sorprenents per previstos i gens originals.

Caldria doncs demanar-nos unitat per assolir l’objectiu. Per un cop fem que la dita “es van reunir tres catalans i van crear dos partits, un d’ells amb grup d’opinió independent” no sigui certa. Anem per feina i quan arribem a Ítaca ja decidirem els detalls. Per importants que siguin, segur que ens posem d’acord per fer una societat millor.