Darrerament la premsa ha esmentat episodis violents en sucursals bancàries vinculats a clients perjudicats per operacions fetes. Ja sigui per execucions de crèdits impagats o darrerament per pèrdues derivades d’estalvis dipositats en Deute Subordinada i Participacions Preferents, principalment dels Bancs actualment nacionalitzats com són Bankia i Catalunya Caixa entre altres.

Podeu ampliar informació a través de:

• CCOO respecte a les demandes d’augment de la seguretat
• “el Periodico” respecte un triple apunyalament
• “laVanguardia” parlant de la salut mental derivada

I moltes més referències que trobareu seguint la premsa o el Google.

Sense disculpar agressors però, cal valorar el grau de responsabilitat de les persones implicades, empleats de banca.  No pot rebre el mateix tractament un empleat que ha venut Deute Subordinat o Preferents abans de la crisi, quan el producte gaudia de màxima liquiditat –durant molts lustres- i millor rendiment que el termini tradicional, que aquell qui ha venut el producte un cop els mercats secundaris ja anunciàvem fortes davallades  de valor.

En resum, sap molt de greu que una persona resti perjudicada per la pèrdua de valor d’un producte. Ara be, si va adquirir-lo abans de 2008 probablement hem de considerar que va ser perfectament atès, tractat com un client preferent doncs van oferir-li el millor producte que el banc disposava, en termes de rendiment i liquiditat.  Ara be, aquell que va adquirir els títols de durada indefinida a partir de 2010 i va pagar l’import nominal, sembla clar que no va ser informat dels riscos que corria. Òbviament  d’aplicar la normativa MiFid vigent  a les hores, no hauria contractat el producte amb preu de compra a la par.  

I aquí és on volia arribar. Qui és el responsable de la situació? Sovint el personal de les oficines eludeix la responsabilitat argumentant “obediència deguda” i traslladant la responsabilitat als seus caps. No hi ha dubtes respecta que les Entitats van incentivar els mercats secundaris interns de forma artificial i cercant compradors desinformats o vulnerables, de fet el BdE va tenir que arribar a prohibir les operacions i està duent a terme una investigació al respecte. Fins i tot les Entitats reconeixen venda fraudulenta en acords de recompra propiciats per reclamacions a organismes de pre-judicials.  

Això situa molts empleats a l’alçada del soldat a qui el cap li mana disparar contra la multitud desarmada. És suficient “complir ordres” per tenir la consciència neta?, certament tots els sectors professionals coneixen les pressions laborals i per tant les conseqüències d’incomplir instruccions, per injustes o poc legals que siguin.

Deixo doncs un nou tema a debat. Què fer quan les pressions laborals internes porten a cometre accions ètica i professionalment deplorables, ja no entro en temes legals. Ser herois sovint no és possible, potser seria més senzill legislar adequadament i cercar els últims responsables a qui cal demanar responsabilitats. Però si us plau, estalvieu-vos la violència vers els bancaires, senzillament són treballadors dins la societat.