Quatre pensaments per entrar al 13é any del segle XXI.
A l’àmbit social proper la crisi posa la nostra societat de genolls. Però hi ha brots verds, i tant. Comença a quallar la idea de que el creixement permanent -entorn consumista- no és el camí i que cal explorar-ne d’altres com el repartiment del treball i la justa distribució de la riquesa que és eina de justícia social i benestar comú.
Els nostres joves estan aprenent de la dura experiència a marxa forçada, també comencem a veure’n resultats- Del pasotisme cap a la responsabilitat, i aquest és el pas imprescindible per per pilotar la pròpia vida i assolir èxit. Certament hi ha joves decebuts, destrempats o senzillament deprimits. Però els exemples d’alguns que ja estan assolint èxit ajudarà a guanyar un futur millor.
A nivell mundial sembla que poques coses canvien, però vist amb perspectiva temporal podem afirmar que certament el món millora, en tenim exemples clars al Sud, tant dins els continents Africà i Asiàtic com especialment l’Americà. Hi ha molt a fer, però seguim adaptant realitats vers un món millor. Amb el temps ha de quallar la idea de que no podem exigir una societat del benestar si aquesta no és també a l’abast dels nostres veïns i germans.
A nivell polític anem tirant. Poc a poc quallarà la idea de que la política és la ciència que regula l’administració del bé públic, d’acord amb la voluntat de les diferents sobiranies en funció de l’abast de la decisió. Poc a poc els fonamentalistes retrocediran fins la seva desaparició gràcies a la cultura i la formació dels pobles. Ens treurem de sobre le lleis emanades de Déu i fronteres pintades per reis inspirats per l’Esperit Sant o potser per un mal cognac.
Localment els catalans tenim l’oportunitat de ser protagonistes del procés de modernització política que precisa Europa per tornar a ha liderar el progrés i la creació cultural. Podem contribuir a l’nici del camí cap a la fi dels Estats-Nació post medievals per donar pas a una Europa moderna i forta per adhesió de voluntats dels seus pobles i no pas una Europa de vetos i reietons, de rics i pobres, de dominadors i dominats. S’ha generat il·lusió vers els objectius, la clau per assolir-los, que no defallim.
I a nivell familar, cada ovella al seu corral. Però si us plau, estiguem atents per ajudar i ser ajudats, són temps difícils i quan hi ha problemes les estructures familiars trontollen -just al contrari de la dita-, lamentablement aquests temps de crisi han dut a trencaments poc previsibles fa uns anys. La nostra societat gaudeix de poca paciència i sovint te un nivell d’exigència basada en ideals irracionals -de Hollywood com qui diu-.