El nacionalisme espanyol està responen a l’envit català amb desqualificacions, frases fetes i sentències apocalíptiques. Però mai fonamenta les afirmacions, ni tant sols superficialment.
Estic convençut que la nostra independència aporta avantatges significatives per Espanya, avantatges quantificables i que suraran amb el temps. Fins i tot penso que a 20 anys vista estaran molt contents d’haver permès l’exercici d’autodeterminació que Catalunya reclama.
Per tant, vull ajudar-los a reflexionar. Proposo un “brainstorming” respecte conceptes que puguin convèncer als espanyols respecte la viabilitat i conveniència de permetre l’emancipació catalana, políticament parlant.
Aquí van dues propostes pel debat, espero les vostres.
PRIMER.- LA FI DEL “CAFÉ PARA TODOS”
Si som fora podran suprimir els 16 governs autonòmics creats per “ser todos iguales”. Amb el delegat del Gobierno i el president de la diputació en tindran prou.
Estalviaran el cost de 1268 diputats autonòmics (wiki dixit) l’estalvi directa de la proposta és de 185 milions d’euros (“Libre Mercado” dixit). A la xifra caldria sumar el cost dels càrrecs de confiança que en pengen, els funcionaris que els hi presten servei i el cost de les seus que ocupen. Vaja, que a poc que fem números no parlem pas de menys de 1.500 milions d’euros.
Malgrat no són diners per un país capaç de fer AVE’s cap a capitals de província de vint mil habitants, bons seran.
SEGON.- UNIFICACIÓ CULTURAL
S’estalviaran tota discussió. Si cal a Espanya podran reescriure la seva història i dir que el Cid fou cosí de Jesús de Natzaret. Ningú replicarà. Podran “espanyolitzar” a tots els estudiants sense cap oposició.
Hi haurà un estalvi vinculat a la no necessitat de traductors per analitzar els llibres de text i altre material elaborat a les comunitat autònomes perifèriques. O sia, que si els catalans s’atribueixen haver penjat al Jesús abans esmentat ningú haurà de protestar (diuen que Ponç Pilat, destacat a Tàrraco en principi, va emportar-se soldats “catalans de tota la vida” quan va anar a Judea).
L’estalvi es concreta doncs en personal al Ministerio de Educación, Cultura y Deportes -bona barreja tot sigui dit- (la policia cultural que salvaguarda les essències pàtries) i especialment en que la “espanyolització” permetrà unificar el pensament i evitar disquisicions i dubtes, en resum temps, i tots sabem que temps és diner.
Reitero. Aporteu tantes idees com sigui possible. En farem un recull i les enviarem a Madrid per si els són d’utilitat i així reduïm el dol que implica deixar-nos volar.