Tenim a la taula les primeres mesures urgents per salvar la pàtria hispana, elaborades pel PP, per tant més que previsibles.

Són un autèntic supositori de glicerina per acabar l’any, ull no comencem escagarinats el 2012.

Són mesures d’impacte immediat (recaptació d’imposts i reducció de despesa) però desincentivadores de recuperació, o sia dolentes a mig i llarg termini. Malgrat ho decoren amb la temporalitat de la messura, dos anys.

No afronten els problemes greus, l’atur estructural d’Espanya i el frau fiscal endèmic i creixent. El govern de Madrid segeuix ignorant que reduir l’atur i el frau fiscal incrementa exponencialment la recaptació (…i redueix el dèficit), augmenta l’activitat (…i redueix el dèficit) i milloraria la moral dels ciutadans (…no sé si redueix el dèficit, però segur no l’empitjora)

Denoten poca imaginació, gens d’atreviment. Han apretat les classes treballadores en tots els segments (baixes, mitjanes i altes) amb progressivitat per estalviar-se crítica social. Certament aconseguiran l’increment previst de recaptació, a compte de la reducció de l’estalvi de les famílies i la reducció proporcional del consum.

Sembla dons que el país no està per la labor de traslladar impostos de les empreses a l’IVA, eina que augmenta la competitivitat nacional dins un món globalitzat. Segueix empenyat en recaptar dels treballadors i de les empreses, com en els millors temps del dictador, amb la diferència que a les hores les fronteres eren hermètiques i per tant la competitivitat innecessària.

Tampoc sembla que el nou govern vulgui perseguir el frau. De fet quan sens parlar de Palma Arena, o de la Cheneralità Valenciana pots entendre els motius. Si Espanya no afronta el frau en tots els estrats no hi haurà solució, ans el contrari, sembla s’està incentivant defraudar al crit de “tonto el último”.

En resum, seria senzill:

• Augmentar l’IVA i reduir en proporció les quotes de la Seguretat Social de les empreses.

• Augmentar l’IBI respecte els habitatges sense persones empradronades o activitat empresarial.

• Alliberar preus públics previ trencament del monopolis i oligopolis (en transport, energia, comunicacions i altres sectors bàsics) per aconseguir la seva optimització.
  

• Actuar contra al frau amb un sistema de denúncies anònimes i compensades en funció del frau, així de fàcil. Agilitzant la justícia i responsabilitzant a persones (no societats) dels actes ilícits, tant si són administradors com empleats.

I si a més o fem restituint valors com respecte, educació, Europa i societat (front individualisme), fàcilment sortiríem del sot i seríem una societat millor.

També podríem fer-ho els catalans pel nostre compte, però malhauradament el poble català cada cop s’assemble més al castellà i no sembla estar per la labor d’ autogovernar-se. Denota manca d’autoestima i il·lusió com sempre. Els catalans som servils, individualistes i entomem les plantufades en silenci (gaudint això si les repeticions dels partits del Barça al Bernabeu), així no fem camí cap a la llibertat.

Bon any a tots,