Donem per fet que tindrem menys diners a la butxaca (reducció d’ingressos i augment d’impostos), això contribueix a accentuar la crisi per disminució del consum de béns i serveis.

Per tant seria OBJECTIU primordial per qualsevol polític aconseguir incrementar la renda disponible en aquest escenari, i això és molt possible a Catalunya i a Espanya. Si ho aconseguim tindrem un efecte positiu en recaptació (per augment de consum) que implicarà menors retallades i menor pressió fiscal als ciutadans. 

Com aconseguir-ho? Cal optimitzar els preus dels serveis de preu “legislat o protegit”. 

Us convido a preguntar-vos si, una societat amb sou base de 641,40 € cada mes, pot permetre que: 

• 1 hora d’aparcament al carrer de Barcelona costi 2,90 € (equival a 5.011 € / mensuals)
• Passar la ITV d’un cotxe costi 44 € (aproximadament 10 minuts de feina)
• El rebut mig del servei d’aigua domèstica 50 € trimestrals.
• El rebut mig de la llum per un domicili superi els 40 € mensuals (calefacció a banda)
• Els lloguers a les zones comercials arribin a 300 € / m2 mensual
• El peatge d’autopistes superi els 0,30 € / quilòmetre.
• El servei telefònic veu i ADSL estigui a la banda alta d’Europa
• … podríem afegir milers de serveis amb preu protegit o servits des de monopoli, oligopoli negociat (energia i serveis bàsics) o amb preus col·legiats (tipus dentistes, advocats, notaris, etc) 

No us sembla senzill pensar que petites millores incidirien directament a la butxaca dels ciutadans. A tall d’exemple: 

• Si es gaudíssim de grans zones d’aparcament a les entrades de les grans ciutats connectades amb el centre amb transport públic freqüent i ràpid, que passaria amb el preu dels aparcaments privats i les zones verdes/blaves?
• Si la ITV la passés el teu propi taller (amb assumpció de responsabilitats, clar)
• Si trenquéssim el monopoli de l’aigua en lloc de col·laborar en la seva concentració.
• Si legisléssim per alliberar la producció d’energies netes i en facilitéssim la distribució en xarxa. Vaja, que foti molins qui vulgui i a més tingui prioritat de venda a la xarxa per davant dels productors que consumeixen energies no renovables i que a més hem d’importar (gas i petroli)
• I respecte la resta, suggeriria aplicar tipus d’iva de luxe (33%) a les tarifes desfasades respecte al cost de producció. Vull dir, si una companyia telefònica ofereix serveis per sobre preus mitjans europeus, penalitzar-la amb iva de luxe. Si són preus raonables respecte el cost o en línia a mitjanes europees, tipus general. Així “diferenciaríem” preus i ajudaríem a escollir als clients.
• … i així per la resta, simple aplicació del sentit comú cap l’objectiu de deixar més diners en mans dels consumidors, ciutadans, en els fons els destinataris de l’obra de govern. 

Per cert, per qui governen els governs? Pel poble que els ha escollit o per les grans corporacions. O dit d’altre manera: Quin és l’objectiu de govern, millorar el nivell de vida en general dels ciutadans o contribuir a l’enriquiment de minories amb poder financer? 

Si els governants conclouen que la prioritat som els ciutadans, sortirem ràpid de la crisi i tindrem un món millor pels nostres fills, en contra de les prediccions d’alguns. Un món a més amb menys diferències socials i regionals.  

SORTIR DE LA CRISI (I) és a: https://ramonjoan.cat/pltc/una-recepte-per-sortir-de-la-crisi-modificar-els-estimuls/