Un grup social (digues-li estat nació o el que vulguis) es defineix no tant per característiques intrínseques si no per contraposició amb els veïns (els altres). Demostrar-ho és antropològicament senzill, les diferències entre uns i altres en un món globalitzat són molt i molt petites, per tant cal accentuar-les.

És recorrent dons que els nacionalistes espanyols sovint “reforcin” la seva supremacia social realitzant un seguit de “tocaments” (bàsicament dels collons parlant en plata) plenament constitucionals. No en tenen prou de matar un brau salvatgement si no que cal fer “tocaments” on més mal fa.

Val com exemple la recent condemna d’Otegui a 10 anys de presó , o el cíclic atac contra l’ús generalitzat del català a Catalunya.

Jo, que gaudeixo d’humor càustic, fins i tot puc dir que em fa gràcia des d’el punt de vista sociològic. El meu humor és bàsic i em fa riure veure nacionalistes espanyols fent el ruc reiteradament. Provant de “tocar els collons” a tort i a dret. Val a dir que els nacionalistes catalans també proven de fer accions semblants, amb la diferència de que els tocaments que realitzem són inconstitucionals, vaja, es paguen amb presó.

Ara be, un cop he somrigut em ve a la consciència que el meu DNI diu que sóc espanyol. Tant si em sembla be com si no (ara no ho discutirem…) vol dir que estic constitucionalment sotmès a les Lleis de l’Estat Espanyol. Per tant, puc criticar-les constructivament

I avui toca …, el PODER JUDICIAL. Permeteu-me dir que Espanya no és una democràcia. En el benentès que una “democràcia” és un govern en el que el poble exerceix la sobirania, i que la sobirania recau en tres poders: legislatiu, executiu i judicial. És del tot evident que Espanya no és una democràcia. El poble sols escull al poder legislatiu i te cert control de l’executiu, però està lluny de controlar el judicial, que per altre banda és clau en el sistema.

El poder judicial espanyol és el que, sense ruboritzar-se, es permet condemnar a 10 anys a l’Otegui, o a 2 anys a la canalla que crema draps representatius de símbols patris. A l’hora que evita que entrin a presó personatges com Sainz (important directiu del BSCH condemnat), Millets, etc etc.

Una proposta. Tinguem humor. Fem-nos un fart de riure a cada xou que munten els nacionalistes. Espanyols, catalans, euskeres o marcians. Però just després de riure reflexionem on som, on anem i que volem ser quan siguem grans.

La política no és pas un dogma diví, la política és senzillament la forma d’administració del territori i les comunitats socials. És economia i no sentiment. Estem al segle XXI i toca decidir com fem les coses d’ara en endavant. La història sols és un model de formació, no un mirall on reflectir-se.

La meva proposta és clara. El segle XXI es caracteritza per la globalització mundial. Per ser dons rellevants al món ens cal un Europa unida i potent. Per ser Europa hem de dissoldre els Estats creats als segles XVII/XVIII (model útil fins el segle XX) i fragmentar-nos en petites nacions (administració local) amb nul·la influència mundial, integrades a una Europa democràtica (sense dobles velocitats ni drets de vetar). Els petits estats necessitaran la força de la unió i haurem acabat amb els dubtes i discrepàncies, podrem discutir, negociar i decidir. Ara hi ha qui mana i que obeeix.

És la meva visió. Si seguim com ara ens diluirem, de fet ja estem iniciant el procés, fins convertir-nos en tercer món literalment. Un món pobre i envellit a mercè d’altres que han sabut adaptar-se millor a la evolució socioeconòmica del planeta.