Dia si i dia també des de la caverna mediàtica espanyola sentim discursos vinculats a la eficiència de l’ús del castellà a nivell ibèric.

Bàsicament per dir-nos que ens guardem el català per les relacions familiars de les famílies indígenes (nosaltres).

Com deia l’Empar Moliné fa pocs dies: “que la llengua vehicular a les escoles sigui la castellana i ja farem aules d’acollida per integrar els indígenes catalans”

Ara be, voldria explicar-vos una cosa que ha passat durant els darrers mesos. Crec que per si sola justifica que:

1. Els nacionalistes espanyols són autèntics integristes pel que a la llengua implica.
2. Els nacionalistes espanyols justifiquen el “blanc” i el “negre” amb els mateixos arguments. Vaja, com el Marx (còmic), ells “tenen els seus principis, però si convé en tenen uns altres”

Vegeu dons la petita HISTÒRIA DE LES PATENTS A EUROPA, que la premsa nacionalista espanyol ha passat de “puntetes”, dades:

• Espanya tramita 3712 sol·licituds de patent a 2009, un 14% són catalanes. Destaca Madrid dons les multinacionals locals i tenen seu social. Segons document de l’Oficina Espanyola de Patents del Ministeri d’indústria.
• Alemanya, França i Anglaterra cursen a 2007 en total 84.417 patents (22,7 vegades les espanyoles !! en conjunt), segons estudi del World Intellectual Property Organitzation de 2007, publicat a wiki.
• El cost d’una patent a Europa suma 28.000 € invertits bàsicament en traducció als 21 idiomes oficials, segons l’agència EFE. A EEUU els cost no arriba a 10.000 € per protegir una àrea poblacional similar.

En aquest àmbit la Comissió Europea ha treballat un nou reglament per les patents europees. A nivell lingüístic opta per que siguin traduïdes als 3 idiomes principals d’Europa (anglès, alemany i francès a banda de l’idioma original), són els més parlats al vell continent.

El resultat és reduir el cost de patent a menys de 10.000 €, en línia competitiva mundial.

El passat 10 de desembre s’ha aprovat la norma, amb l’oposició d’Espanya i Itàlia per raons de llengua. Vaja, a Espanya s’investiga poc i per tant importa un rave el cost pels investigadors. Europa ha usat el sistema de “cooperació forçada” després de 10 anys sense aconseguir acord per la intransigència dels nacionalistes espanyols.

I com s’ho pren la caverna mediàtica:

• CINCO DIES, diu “La patente Europea deja en la estacada el idioma espanyol” i ni destaca que els investigadors espanyols (pocs) s’estalviaran una milionada. També parla de les amenaces del govern d’anar a tribunals (em pregunto si els tribunals europeus són manipulats com els d’aquí)
• EL PAIS, diari progressista (ja ja ja) titula “España e Italia pierden la batalla de la patente europea”
• ELMUNDO, titula “España se queda fuera de la patente europea por la defensa del castellano” i tampoc l’importa un rave l’estalvi que tindran les empreses ibèriques en cost de patent.
• INTERECONOMIA, encapçala amb “Bruselas excluye el español del régimen linguístico de la patente”, però curiosament és l’unic mitjà que parla dels costos de traducció.
• AVUI, titula “El govern esapnyol veta l’acord sobre la patent comunitària per que discrimina l’espanyol”, com a bon diari catalanet ni fu ni fa, explica i no es posiciona.
• ARA, és possiblement el diari més fred. No es posiciona en contra del que s’ha aprovat i a l’hora informa de temes de cost. Diu: “Espanya es desmarca de la patent europea per una qüestió lingüística”
• i finalment el diari català (en castellà) més tradicional, el diari del “Conde” LA VANGUARDIA titula “La UE deja fuera de la creación de una patente común a España e Italia”. No usa mots durs com la premsa de Madrid, però també destil·la ressentiment.

Les conclusions que en puc treure són:

1. Els integristes espanyols (nacionalistes intransigents en qüestions lingüístiques) prioritzen l’ús del castellà per sobre de la competitivitat, tant dels investigadors propis com dels aliens.
2. No usen cap argument objectiu en defensa de la seva tesi.
3. Els polítics de Madrid els importa un rave la R+D (ells en diuen I+D), ho hem vist amb la gestió restrictiva dels pressupostos en temps de crisi i la seva voluntat de tirar els diners de la investigació en traductors.
4. I finalment, és obvi que SI TOTHOM PARLA ANGLÉS, AQUEST HAURIA DE SER L’IDIOMA DE COMUNICACIÓ GLOBAL i deixar el castellà per usos familiars a les comunitats de parlants indígenes. Si on diu anglès poseu castellà, on diu castellà poseu català i on diu global poseu peninsular, apareix el discurs que cada dia fan a Madrid.

Ja n’hi ha prou de prendre’ns per rucs. Ja n’hi ha prou de sentir que “no són nacionalistes”. Ja n’hi ha prou de sentir-nos tractats com a provincians front un Madrid cosmopolita. Sense cap dubte Catalunya és molt més global i oberta al mon que la resta de la península.