Dia si i dia també des de la caverna mediàtica espanyola sentim discursos vinculats a la eficiència de l’ús del castellà a nivell ibèric.
Bàsicament per dir-nos que ens guardem el català per les relacions familiars de les famílies indígenes (nosaltres).
Com deia l’Empar Moliné fa pocs dies: “que la llengua vehicular a les escoles sigui la castellana i ja farem aules d’acollida per integrar els indígenes catalans”
Ara be, voldria explicar-vos una cosa que ha passat durant els darrers mesos. Crec que per si sola justifica que:
- Els nacionalistes espanyols són autèntics integristes pel que a la llengua implica.
- Els nacionalistes espanyols justifiquen el “blanc” i el “negre” amb els mateixos arguments. Vaja, com el Marx (còmic), ells “tenen els seus principis, però si convé en tenen uns altres”
Vegeu dons la petita HISTÒRIA DE LES PATENTS A EUROPA, que la premsa nacionalista espanyol ha passat de “puntetes”, dades:
- Espanya tramita 3712 sol·licituds de patent a 2009, un 14% són catalanes. Destaca Madrid dons les multinacionals locals i tenen seu social. Segons document de l’Oficina Espanyola de Patents del Ministeri d’indústria.
- Alemanya, França i Anglaterra cursen a 2007 en total 84.417 patents (22,7 vegades les espanyoles !! en conjunt), segons estudi del World Intellectual Property Organitzation de 2007, publicat a wiki.
- El cost d’una patent a Europa suma 28.000 € invertits bàsicament en traducció als 21 idiomes oficials, segons l’agència EFE. A EEUU els cost no arriba a 10.000 € per protegir una àrea poblacional similar.
En aquest àmbit la Comissió Europea ha treballat un nou reglament per les patents europees. A nivell lingüístic opta per que siguin traduïdes als 3 idiomes principals d’Europa (anglès, alemany i francès a banda de l’idioma original), són els més parlats al vell continent.
El resultat és reduir el cost de patent a menys de 10.000 €, en línia competitiva mundial.
El passat 10 de desembre s’ha aprovat la norma, amb l’oposició d’Espanya i Itàlia per raons de llengua. Vaja, a Espanya s’investiga poc i per tant importa un rave el cost pels investigadors. Europa ha usat el sistema de “cooperació forçada” després de 10 anys sense aconseguir acord per la intransigència dels nacionalistes espanyols.
I com s’ho pren la caverna mediàtica:
- CINCO DIES, diu “La patente Europea deja en la estacada el idioma espanyol” i ni destaca que els investigadors espanyols (pocs) s’estalviaran una milionada. També parla de les amenaces del govern d’anar a tribunals (em pregunto si els tribunals europeus són manipulats com els d’aquí)
- EL PAIS, diari progressista (ja ja ja) titula “España e Italia pierden la batalla de la patente europea”
- ELMUNDO, titula “España se queda fuera de la patente europea por la defensa del castellano” i tampoc l’importa un rave l’estalvi que tindran les empreses ibèriques en cost de patent.
- INTERECONOMIA, encapçala amb “Bruselas excluye el español del régimen linguístico de la patente”, però curiosament és l’unic mitjà que parla dels costos de traducció.
- AVUI, titula “El govern esapnyol veta l’acord sobre la patent comunitària per que discrimina l’espanyol”, com a bon diari catalanet ni fu ni fa, explica i no es posiciona.
- ARA, és possiblement el diari més fred. No es posiciona en contra del que s’ha aprovat i a l’hora informa de temes de cost. Diu: “Espanya es desmarca de la patent europea per una qüestió lingüística”
- i finalment el diari català (en castellà) més tradicional, el diari del “Conde” LA VANGUARDIA titula “La UE deja fuera de la creación de una patente común a España e Italia”. No usa mots durs com la premsa de Madrid, però també destil·la ressentiment.
Les conclusions que en puc treure són:
- Els integristes espanyols (nacionalistes intransigents en qüestions lingüístiques) prioritzen l’ús del castellà per sobre de la competitivitat, tant dels investigadors propis com dels aliens.
- No usen cap argument objectiu en defensa de la seva tesi.
- Els polítics de Madrid els importa un rave la R+D (ells en diuen I+D), ho hem vist amb la gestió restrictiva dels pressupostos en temps de crisi i la seva voluntat de tirar els diners de la investigació en traductors.
- I finalment, és obvi que SI TOTHOM PARLA ANGLÉS, AQUEST HAURIA DE SER L’IDIOMA DE COMUNICACIÓ GLOBAL i deixar el castellà per usos familiars a les comunitats de parlants indígenes. Si on diu anglès poseu castellà, on diu castellà poseu català i on diu global poseu peninsular, apareix el discurs que cada dia fan a Madrid.
Ja n’hi ha prou de prendre’ns per rucs. Ja n’hi ha prou de sentir que “no són nacionalistes”. Ja n’hi ha prou de sentir-nos tractats com a provincians front un Madrid cosmopolita. Sense cap dubte Catalunya és molt més global i oberta al mon que la resta de la península.
Un article excel·lent, Josep Maria, excel·lent. Dos exemples més de nacionalisme lingüístic espanyol:
-Puerto Rico. Des d’Espanya, hi defensen a mort l’ús del castellà enfront de l’anglès, també oficial. Diuen que si no es protegeix el castellà, l’anglès s’imposarà perquè aquesta llengua té tota la força dels EUA al darrere, i estan en contra d’un bilingüisme simètric, ves per on, com el que voldrien per a Catalunya. A Espanya saben que, sense protecció especial per a la llengua feble (demogràficament o políticament), el bilingüisme simètric és només un pas previ a la substitució lingüística. I això és el que no volen que passi a Puerto Rico. I el que volen que passi a Catalunya, ras i curt.
-Les variants dialectals. Els mateixos que defensen la unitat del castellà (diuen que tan castellà és el dialecte que parlen a Hondures com el que parlen a Valladolid o a Màlaga, i tenen raó), promouen, en canvi, que el valencià no és català, tot i que aquests dos dialectes són més propers que, posem per cas, els que fan servir un senyor de Sòria i un altre de Quito.