M’agradaria volar com els ocells, un somni. Em conformo però agafant un avió de tant en tant i fer “volar” l’imaginació.
L’any passat vaig volar a Cuba amb Air Comet, empresa del avui desaparegut Grup Marsans. Recordo la demora de 6 hores en la sortida per la vaga d’eficiència del personal de terra, justificada dons no cobraven sous des de feia 3 mesos. El servei a la nau fou excel·lent.
Enguany he volat amb RYANAIR a Escòcia. De fet, he aconseguit el principal objectiu (anar de Girona a Edimburg i tornar), però he descobert que al mon de l’aviació hi ha castes. I la més baixa vola amb Ryanair.
Ara us faig cinc cèntims de la funció del personal de cabina, i per ordre d’execució:
- Obra de teatre didàctica, per tal que tothom aprengui a inflar flotadors.
- Repartir unes revistes amb els “productes a la venda lliures d’impost”. Són revistes re-utilitzades i sovades. Molt útils fins que l’avió s’enlaira i activen l’aire fresc.
- Acte seguit t’ofereixen tabac, seient a seient.
- Després t’ofereixen begudes. Una aigua pel mòdic preu de 4,50€ (o GBP tant se’n dona)
- Just després continua la venda individualitzada de perfum. Sense mostres.
- I ja per nota, des de megafonia primer i pesonalitzadament després et venen loteria (tipus “rasca rasca”) amb l’honrat objectiu de col·laborar amb ONG infantils.
I el personal de terra, deveu pensar. Dons cap problema, estan especialitzats en perseguir passatgers amb 250 grams de més a la maleta o be que portin bossa de ma més càmera de fotos (a pagar suplement toca).
En resum, volar amb Ryanair sembla econòmic. Però potser no ho és tant. De fet la companyia obté rendiments importants, no és cap oenegé sense dubtes.
A més no podem oblidar que rendibilitza aeroports de poc tràfec a costa de subvenció pública. Tant l’Aeroport de Girona (prop Barcelona) com el de Prestwick (prop de Glasgow) són territori privat de la companyia.
És però una lliçó apresa però sovint oblidada. El producte més barat sol sortir car.