És dissabte i s’acaba la setmana 22 del 2009, i que m’ha encuriosit?

A nivell de curiositat, vaig llegir que hi ha qui construeix refugis soterrats en previsió dels desastres anunciats pels antics Maies pel voltant del  2012. De fet hi ha alguna empresa especialitzada i a centre Europa ja és tradició fer-ne, deu ser l’herència de la guerra freda que els feia viure patint per una traca atòmica sobre el seu cel.

A nivell polític peninsular, tant perplex com sempre. El resultat de la votació al congrés de Madrit del paquet de mesures ha sigut fastigós de previsible, ningú és responsable i tothom escull el vot en funció d’interès polític (vaja, el seu en lloc del dels seus representats). I a nivell polític local, com sempre l’amic Puigcercós fen-se l’hara-kiri en públic i a consciència (és pot ser més justet de mollera?).  Es vanaglòria de provocar que Montilla incrementi l’IRPF a les Rendes superiors a 100.000 €,  favor que li fa a Montilla a qui li estalvia la responsabilitat de l’acte, penalització a l’economia catalana dons fomentarà que més d’un modifiqui l’empadronament cap a les costes de llevant o l’Aragó (o Madrid), en benefici de les altres Hisendes.  Distingir-nos per aplicar la política fiscal més dura és incentivar la fugida, acció similar a la que Espanya ha fet amb l’indústria fomentant les deslocalitzacions.

En l’apartat judicial, l’aixecament de secret dels cas “Pretòria” m’ha deixat astorat, els actors encausats són d’una baixesa ètica i moral increïble. Em costa entendre per que el poble no exigeix l’entrada en presó immediata de tots els encausats, dins les presons hi ha milers de persones amb menys delicte.  Dir també que trobo a faltar declaracions d’en Pujol respecte als Srs Prenafeta i Alavedra, ens hauria d’explicar quina utilitat tenien per Catalunya dos pispàires embogits per l’enriquiment personal. Per cert, hores d’ara em sembla que la “pena del telediario” que van passar és poc, caldria afegir-hi la “pena del telenotícies” i si cal passejar-los emmanillats pel canal supertrés.

A nivell econòmic, sorprès pel procés d’absorció que “laCaixa” sembla executar vers Caixa Girona. És obvi que no hi ha cap interès comercial, sols puc pensar que els dirigents de “laCaixa” devien algun favor al Conseller Castells, qui sens dubte no volia veure cap intervenció del Banc d’Espanya a terres catalanes.  Aplaudeixo la decisió, ara be, algun polític de la Diputació de Girona hauria d’explicar-se, no?