Cal donar les gràcies a l’Eulogi Domènech per obrir-me la porta a la web, per fi puc publicar, ara sols falta que m’aclari amb l’aplicació. I qui és l’Eulogi? podeu fer-vos una idea a http://twitter.com/eulogidomenech

Prometo deixar la petja de les meves dèries  aquí,  conscient que no les llegirà ni Deu, però convençut que em serviran per veure com evoluciona el meu pensament.  Segur que si això ho llegeix la Montse (la meva muller) dirà que ho faig per que la meva memòria fa figa i que el blog serà com una memòria externa.  Potser te raó, l’oxìgen ja no m’arriba al cervell amb abundància,  segons diu el metge per culpa de les apnees (parades respiratories, per culpa del sistema parasimpàtic, te collons!!).

Apa dons, salutacions i una abraçada a tots

Per cert, jo també tinc TWTTER i de tant en tant dic quelcom en 140 lletres, sóc a http://twitter.com/josepmramonjoan dir res en 140 lletres és complicat, és un repte, és divertit.