Arxiu diari: 06/07/2017

REFERÈDUM 1.0 (1) LA PROCESSÓ DEL CRISTO I ELS LLADREGOTS

El Govern ja ha anunciat el referèndum. El quan, la pregunta, el com, les conseqüències i la base legal provisional. Ha triat un 4 de juliol, dia de celebració de la independència dels EEUU (que eren colònia de sa graciosa majestat anglesa, tot i que no sembla que per la gràcia de Déu, i per això es va “trencar”)

I a l’ endemà Castella (parlar d’Espanya, nació de nacions ja comença a ser una llunyana utopía, no?) va respondre. Tant devots com són van organitzar la processó del Cristo i els lladregots. 

I allí els tenim. En Felipe Gonzàlez -el Cristo gros- amb els dos mariatxis -Aznar i Zapatero-. Dir que Gonzàlez és el “cristo gros” es justifica per què és l’únic dels tres que penso disposa d’un cervell intel·ligent i un discurs captivador, altra cosa és combregar amb un engalipador professional. Els altres dos, “no comment”.

Felipe no s’ha quedat curt. Compara el Govern Català amb en Maduro -ves quina mania ha agafat la dreta espanyola de criticar a tothom comparant-lo amb en Maduro-. Felipe oblida que Maduro controla l’exèrcit – en Puigdemont potser ni els Mossos-, tampoc recorda que Maduro ostenta el poder -en Puigdemont no pot legislar ni l’impost del sucre- i el que és més important, sembla no saber que Maduro processa i tanca a la presó als seus opositors -i en Puigdemont ves que no reinauguri la Model d’aquí quatre dies-.  Vaja, el Felipe en tot el seu esplendor, fent ús de verb àgil i ben estructurat, parlant de forma convincent i amb to paternalista. Engalipant curts de gambals com ja ens te acostumat, no oblidem que mercès a les “portes giratòries” cobrava d’una important elèctrica per estar al seu Consell. I no pas poc.

I els lladregots? L’Aznar amb el “no romperan España”, afirmació basada en la divina creació de la Pàtria que il·lumina la seva visió nacional. Pàtria compacta que lliga amb fils invisibles la península amb Ceuta i Melilla i les Canàries (situades sota Huelva gràcies a l’home del temps de TVE), escapçada a Gibraltar per la mossegada britànica i mancada de l’espai Portuguès -tot i que això darrer ja sembla ja oblidat-. En Zapatero no sé si va dir res, en qualsevol cas tampoc val la pena escoltar-lo, sovint menteix o no sap el que diu.

En resum, “ladran luego cabalgamos”. Segueixo pensant que no podrem fer el referèndum -vindrà la Guàrdia Civil o directament els tancs pilotats des d’el Constitucional-. I anirem cap a unes “autonòmiques” divertides. O escollim entre la simpatiquíssima Arrimades o be triem el tàndem Albiol/Iceta -serien parella de fet-, altrament votem els “indepes” i som davant una DUI, probablement la única alternativa per marxar.

Ànim dons, aquesta pel·lícula s’apropa al final. I el final pot ser bo de debò.