ELECCIONS al PARLAMENT EUROPEU 2014

Avui votem i com ja és tradició faig públic el meu vot de forma prèvia. A més intentaré justificar el seu sentit.

Per davant,  són eleccions al Parlament Europeu, però quasi ningú ha parlat de les propostes a impulsar des de dit Parlament. Per què? Fàcil, la majoria dels candidats no donen valor al parlamentarisme a nivell Europeu, ja que són fervorosos defensors dels seus Estats i no volen cedir quotes de poder, ni volen ser sotmesos a cap control seriós (potser no podrien tenir fons a Suïssa i negocis a Panamà).

Europa legisla temes de molt interès per nosaltres, però Madrid “filtra” i adopta la legislació europea amb recança, retard i deformació. Així ens va. Aquest és el problema, el que emergeix d’Europa pot ser “filtrat” o senzillament refusat pels Estats-Nació en base a la negativa de cessió de sobirania que defensen els polítics involucionistes.

Per molts (PP, PSOE-PSC, Cs, etc) cal anar a Europa a veure “que se’n treu”, a canvi de poc o res. Alguns però han anat a Europa a implorar crèdit per evitar la “bancarrota” que la seva gestió implicava.

Des de l’òptica catalana aquestes eleccions també són un plebiscit d’independència previ, veure el múscul de cada força vers el 9N. És important saber quin percentatge de vots aglutinaran les forces independentistes respecte el conjunt de votants per saber per on va el poble.

Vist en clau catalana sembla clar que sols puc votar CiU, ERC i ICV. Puc votar fàcilment Tremosa, li valoro preparació. També Terricabres, menys números i més filosofia no ens aniria malament. I Urtazun és la sorpresa agradable d’aquests comicis, preparació i saber fer.

grafue

Ara be, després de veure el quadre adjunt, he decidit no votar CiU. Ja que el meu vot a Tremosa pot ser aprofitat pel Cerillu (Duran Lleida, altrament dit) per votar junt al PP posicions anti-Europa (La dreta Europea pensa més en economia que en la societat, no vol Federació d’Estats Europeus i se sent més còmode en la unió econòmica i els Estats campant per lliure).  Em sap greu per l’Artur Mas, desitjo obtingui bons resultats, però no ha sabut afrontar el seu problema intern, el Cerillu.

Entre Esquerra i ICV puc votar amb comoditat. Visió econòmica social, visió política amb horitzó de gran federació de petits estats europeus. Dins ERC destaca la labor que el nou líder Junqueres està duent a terme, tot i que encara te molt a netejar dins de casa. Pel que fa a ICV poc en conec, el tàndem de la bicicleta i ben justet.

Ànim doncs, a votar. Si els catalans ens creiem de debò que Europa és el futur avui ho hem de demostrar.  Podem fer molt per Europa si som capaços d’arribar al final del camí i donar exemple a altres nacions sense Estat.

Europa sols serà actor important al món si aconsegueix tenir un pes polític (ara sols el te econòmic) prou gran com els seus competidors principals (EEUU i Xina) i superior als secundaris (Rússia i emergents). I la unió política sols pot fer-se des de una federació d’Estats prou petits com per no condicionar cada pas que es dona en funció d’interessos locals.