ELS POLÍTICS, GENT AMB SENTIT DE L’HUMOR

Pot ser divertit fer un recull de rucades, dites i protagonitzades per polítics i institucions del nostre voltant.

Arxivar cronològicament i classificar per subjectes serà una distracció. Som-hi. Anirem “actualitzant” l’article amb frequència.

Demano aportacions, les incorporaré.

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D’ESPANYA, l’oracle de la Constitució Espanyola.

  1. Octubre 2012. Sobre el recurs d’inconstitucionalitat de la Llei Orgànica del Poder Judicial, emet sentència en que entre altres temes destaca que “el funcionaris de justícia tenen caràcter estatal” doncs la Justícia és competència de Madrid i per tant, el català és sols un mèrit i no pas un requisit per la seva contractació. La pregunta és com podem garantir l’ús del català a la justícia als ciutadans si els funcionaris no necessàriament han de conèixer la llengua. En parla “la Vanguardia” i “laRazon” des de punts de vista diferents. L’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial pretén garantir el dret del ciutadà a l’ús de la seva llengua, la pregunta és com pot exercir el dret si el funcionari no l’ha d’entendre?. I ja per tancar, a 16 d’abril de 1991 Pasqual Sala Sánchez,  a les hores President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial va firmar amb Generalitat de Catalunya un Protocol de Bases en matèria d’administració de Justícia. Des de juny de 2004 en Pascual Sala és membre del TC i des de 2011 el presideix, per tant podem pensar que ha fet un gran viratge a posicions més nacionalistes castellanes.

CARMEN CHACÓN PIQUERAS (1971). Política espanyola nascuda a Catalunya. Llicenciada en Dret i casada amb Miguel Barroso, amic personal de’n Zapatero del PSOE. Des de 16 anys vinculada a la política.

  1. Octubre 2012. La Carmen ha dit: “Artur Mas no és un messies sinó un polític fracassat” en el context d’una entrevista amb l’agència de notícies espanyola EFE segons publica “Ara”.  Òbviament en funció de la visió nacional les coses són canviants. Per un nacionalista espanyol és signe d’èxit ser ministre (de vivenda, defensa o el que es pugui), també ser senador a Madrid, oi Sr Montilla?, però en canvi pilotar un procés de voluntat popular és un fracàs. Deixem que el temps passi i ja veurem d’aquí a 25 anys si els llibres d’història parlen de l’Artur, de la Carmen o de cap dels dos. Jo però intueixo que la Carmen ocuparà un espai tant important com el Montilla.

ESPERANZA AGUIRRE GIL-DE-BIEDMA (1952). La lideressa castellana, com li agradava anomenar-se fins fa pocs dies (quan s’obre del tot el forat de Bankia), ara és funcionaria de Turismo de España -ja qui no deixa la mamella ni quan està tip-. Per cert,. és “condesa-consorte de Murillo” i per tant gran d’Espanya.

  1. Octubre 2012. Ja un cop retornada a la funció turística ha viatjat a Galícia per donar suport al candidat pepero Sr Feijoo, allà entre altres perles ha deixat:  “Espanya és una gran nació, amb 3.000 anys d’història. Això ho han de saber els nens” segons publica “elPeriodico” tot fent ressò de la burla generada a tweeter. Mira que dir això just després que Al-Qaeda reclami Al-Andalús al·legant història “recent” (vaja, dins els tres mil anys anteriors). La Espe cal dir que sovint deixa perles, recordeu el dia que en preguntar-li si havia llegit Saramago va contestar no conèixer cap escriptora anomenada Sara Mago. És simpàtica, però perversament perillosa, potser no és tant ruc com sembla.

PERE NAVARRO MORERA (1959). Líder del PSC català post-montillà i amb permís de la Chacón qui va nàixer per gestes més grans. Biòleg de carrera, però amb currículum polític des de que jeia al bressol.

  1. Octubre 2012. Catalunya rep velades amenaces d’intervenció militar en cas de desenvolupar el dret humà d’autodeterminació. Alguns polítics ho denuncien front la UE, qui entre altres objectius te el manteniment de la pau a Europa. Entre els polítics firmants la Sra Badia, membre del PSC. La caverna mediàtica espanyola amb la complicitat del PSOE forcen que la Sra Badia presenti la dimissió del càrrec que ocupa a l’Eurocambra i en Pere, disciplinat com ningú, ho justifica. Segons publica “Ara”. 

 

MARIA DOLORES DE COSPEDAL GARIA (1965) Militant des de els 17 anys al nacionalisme espanyol de dretes, va cursar dret i va exercir com a funcinària de l’Estat.

  1. Octubre 2012. La Cospe ve de míting a Catalunya i deixa anar que “el PP estima molt a Catalunya i als catalans”, segon publica “elMundo”, i es queda tan ample. Doncs mira, són protagonistes de portar un Estatut aprovat en referèndum pels catalans a un tribunal constitucional que dominaven per retallar-lo fins la misèria, són protagonistes de diferents governs que han perpetuat l’espoli fiscal als catalans, són protagonistes de totes les trifulgues possibles contra la cultura catalana i en especial la seva llengua. Son els primers en usar els catalans com arma electoral per les províncies espanyoles, contribuint a generar estúpides creences atàviques dignes d’un país de pandereta. 

MARIANO RAJOY BREY (1955). President de les espanyes, antic ministre dels ¨hilillos” del Prestige (vaixell que va cobrir Galícia primer de petroli i després de subvencions). Llicenciat en Dret i funcionari de carrera, Registrador per més dades.

  1. Novembre 2012. En plena campanya electoral catalana, just després d’aparèixer un informe teòricament policial sense data ni firma, no demanat per ningú i sense cap conclusió. Just quan els seus ministres Montoro i Saenz n’alimenten la credibilitat amb insinuacions -mai afirmacions per no incórrer en delicte- surt el “kefe” i diu “no voy a contribuir mas a este espectáculo” segons ens informa “elPais” A tenor dels poders públics, fiscalia inclosa, hem d’entendre l’afirmació com una broma. Altrament seria com dir que qui mana no s’entera del que passa a la cloaca de casa seva.

 

Alícia SÀNCHEZ-CAMACHO PÉREZ (1967). Lideressa del Partit Popular Espanyol a la regió catalana. Llicenciada en Dret i Màster d’Administració Pública. Des de la fi de la carrera ha tingut ingressos dins l’òrbita de la funció pública, mentre estudiava havia treballat al sector privat.

  1. Novembre 2012. A pocs dies de les eleccions legislatives catalanes 11/2012 la Sra Alícia anuncia a Intereconomia que a l’empar de la Constitució Espanyola demanaria suspendre l’autogovern català si en Mas tira endavant el projecte de consulta popular que inclogués la pregunta de si el poble català vol assolir Estat propi. Gran sentit de l’humor cal per autoqualificar-se com a demòcrata i demanar la suspensió del govern per preguntar al poble. Segurament que quan deixi la política -si mai ho fa- es dedicarà a l’humor, farà monòlegs.