NOMS PROPIS

Carmen CHACÓN

    Una dona insatisfeta en els seus desitjos. Volia liderar el PSOE espanyol, tothom la considerava favorita  però ha sigut derrotada. Potser fins i tot humiliada dons molts delegats socialistes s’havien compromès al seu favor,  però han posat l’altre papereta a l’urna.
    Una anàlisi senzill fonamentaria la desfeta en dos fets, ser dona o ser catalana. Un anàlisi més complex potser ens diria que senzillament no hi havia candidat.
    Del fet genètic de ser dona  la Carmen n’ha fet bandera, del segon just al contrari.
    Ara no sabem si és de l’àrea metropolitana de Barcelona o de Ulula del Rio, a l’Andalucia més profunda (o Múrcia, ves a saber).
    Després del que hem vist seria d’esperar que la Carmen es dediqués a altres menesters, però m’atreveixo a endevinar que no deixarà la política. Seguirà l’exemple del Montilla i d’aquí a quatre dies la veurem arreplegant el que pugui. La Carmen, com molts d’altres, pertany a una generació que ha passat de la facultat al partit, sense tastar el món real. Pertany a una generació que sols sap viure acompte del pressupost.

Directius de Caixes i Bancs participats pel FROB

    Executius de màxim nivell del sector bancari que han vist com els retallaven els seus emoluments de forma molt notable des d’un Consell de Ministres a Madrid. Uns emoluments no negociats al mercat, un sou nascut habitualment de Consell d’Administració plens d’amics. Probablement continuació dels que percebien alguns jubilats d’or, antics DG avui jubilats amb honors (…i motxilla de la que tots esperem se’n parli molt i se’n recuperi part significativa).
    El seu cas no és pas exclusiu. És fruit de la creació de retribucions en situacions no competitives, vaig parlar-ne anticipadament al meu article “La bretxa salarial, quatre obvietats” publicat el 25/7/2011 en aquest mateix blog.
    Més enllà de la criminalització que els mitjans fan del cas, injusta per demagoga i per oblidar molts altres càrrec remunerats en excés (per exemple tots els equip directius d’empreses amb preus públics, sovint cotitzant a bolsa), si cal fer una reflexió. Pot un home valer 30 cops el que val un empleat important de la seva organització? Pot valdre 20 cops més o 10? És just que qui més guanya blindi el seu ingrés?. Sembla just que aquell que més valor aporta a una organització rebi més retribució, però el sentit comú em du a pensar que ningú val per 30.

Lionel MESSI

    Després de molts i molts partits descobrim que també pateix flaqueses humanes. També pot estar neguitós i també pot tenir alguna errada. Estic però segur que remuntarà per seguir millorant, ho intueixo als seus ulls, ho intueixo per que el Pep és un excel·lent gestor de persones i l’ajudarà a tornar al camí de la millora continua. N’estic segur per què crec que els seus companys l’estimen prou com per ajudar-lo ara que és ell qui ho demana.
    Confiança i equip,  són  la clau. Un cop la recuperi tornarà a ser fresc i natural i disfrutarem com cap altre any.
    Per cert, la lliga també serà nostre enguany. I si no, la propera.