EL GUINYOL ESPANYOL

TITELLES.

Sembla ser que el govern d’Espanya s’ha queixat al govern francès pel programa de guinyol on es fa broma sobre el dopatge a l’esport espanyol, veure notícia de El Mundo.
Que les titelles parisenques facin conyeta del Casillas (porter del Madrid de fútbol), Contador (ciclista de la Comunitat Madrilenya) i Nadal (tennista mallorquí fan del Reial Madrid ) sembla superar la capacitat de suportar bromes dels habitants de la “meseta”.

Cal fer dues consideracions:

El gag és graciós. I fer gràcia és la principal finalitat del gag. Veure com el Nadal omple el dipòsit del 4×4 i surt llampant és boníssim. Potser els de Polònia fitxaran al guionista.
Fa quatre dies la premsa madrilenya (no tant afrancesada dons), insinuava dopatge dels jugadors del FC BARCELONA, per cert sense gràcia (com és d’esperar de la premsa de Madrid). Algú recorda cap intervenció governamental?

La conclusió és senzilla. Al govern espanyol no li agrada la broma, malgrat li deu importar poc si hi ha qui difama esportistes insinuant dopatges.
Ara que també podríem concloure que, les patacades als esportistes amb “bandera pàtria” són contraatacades, les patacades a “esos catalanes” són sempre justificables per “separatistas”.

PALLASSOS (perdoneu-me els que us hi dediqueu)

El govern del Regne Unit accepta que Escòcia esculli democràticament si vol seguir a la Gran Bretanya o si vol assolir la independència política plena. El govern del Regne Unit defensa amb tots els seus mitjans, inclòs la força, el dret dels habitants de les Illes Falkland (Les Malvines) i de Gibraltar a ser britànics, en tant que els habitants d’aquestes zones així ho han escollit i no desitgen canviar-ho.

El govern Espanyol reivindica Gibraltar per estar dins la península ibèrica, malgrat en el seu moment fou cedit  als anglesos (Tractat d’Utrech 1713). Simultàniament el govern d’Espanya reafirma el domini de Ceuta i Melilla en funció de la elecció dels seus ciutadans, que desitgen conservar la nacionalitat espanyola, malgrat estar enclavades al nord d’Àfrica.

Posats a ser coherents, m’agradaria ser anglès, i tu?

TÉCNIQUES DE COMUNICACIÓ SOFISTICADES

Sovint els governants justifiquen davallades per problemes de comunicació, no “han sabut vendre l’acció de govern”. És clau la figura del “portaveu” del govern en la majoria de casos.

El nou govern espanyol però ha inventat una nova fórmula. L’anomenarem: “Dios mio, me han pillado”, és senzilla, consisteix en deixar que una càmera et registri parlant a Brussel·les amb un polític comunitari a qui li anticipes decisions futures del govern. Decisions sempre “dures pero imprescindibles”, vaja, un mal necessari.
Així aconsegueix preparar a l’opinió pública (el debat el fa la premsa) i no contestar preguntes (el portaveu es fa innecessari). Quan arriba el divendres les mesures són firmades pel Consell de Ministres i tothom engoleix quelcom ja conegut, debatut i per tant esperat.

Serà una tècnica de comunicació a estudiar a les Escoles del ram, diu poc però de la premsa espanyola que amb facilitat cau al parany i fa al joc a un govern que fins ara es mostra poc comunicador, seguin l’exemple Mariano (en diuen estil galleg)

Són exemples clars del que he explicat:

Anticip de mesures dràstiques vinculades a la nova regulació laboral. Teòrica indiscreció del ministre DeGuindos en conversa amb el Comissari Europeu d’Economia Olli Rhen.
Comentari de Mariano Rajoy anticipant la vaga que “suportarà” per les mesures que empren, també fet a Brussel·les. .

En resum, caldrà estar atents. Potser aviat una conversadiscreta al Parlament Europeu ens farà saber que l’Ebre es trasvassa o que la seu de “laCaixa” va de les Torres Negres a les Torres Kio.