A banda de preparar el nou pressupost català, la Generalitat d’Artur Mas està obtenint ressò al fil de la “Llei Òmnibus” que pretén modificar prop de 80 lleis vigents d’una tacada amb el propòsit d’adequar-les al seu programa electoral.
No vull pas discutir la Llei punt a punt, a ben segur tothom trobarà discrepàncies i coincidències amb el que proposa.
Vull parlar de la reacció del PSOE (perdò, el PSC d’en Montilla), en menor mesura també la d’altres partits que habiten ara la oposició.
Ras i curt, manifesten que la Llei ens “roba el debat Parlamentari” i dit així fins i tot sembla cert. En un breu temps parlamentari modificaran 80 lleis amb una de sola, si la modificació es fes una a una podrien tardar 4 anys en assolir el mateix resultat, però certament hauríem “gaudit” de molt debat Parlamentari.
Coincidirem tots que el debat és font de prosperitat. Posar a debat diferents idees per, entre tots, determinar quines són les millors o més convenients és intrínsecament bo. Ara be, quan abans d’iniciar el debat ja tots sabem el resultat de la votació, ens hem de preguntar: Per què serveix el debat?
La democràcia espanyola (i la catalana) són pobres, per no dir res pitjor. El model que tenim és el de Regne Parlamentari de Partit. O sia, el poder rau en les direccions dels partits. Certament el pes dels partits és democràticament escollit (no vull ara filar prim i parlar de la Llei de Partits, ni de la Llei d’Hondt ni dels “mínims” exigits per ser representatiu ni del control dels mitjans públics de comunicació).
La conseqüència és que no hi ha debat. A molt estirar hi ha teatre (…i del bo que diria en Mou), una comèdia que es representa als diferents Parlaments ibèrics. Però no és debat, dons d’antuvi ja sabem el resultat (en funció dels vots que ostenta cada partit). És tant evident que fins i tot els partits són capaços de represaliar al membre que trenqui la disciplina.
Per acabar d’empobrir la democràcia els propis partits influeixen el Poder Judicial (parlem del Tribunal Constitucional i les previsibles i anticipades sentències que elabora?) i òbviament el Poder Executiu (ja ningú reclama que sigui independent del legislatiu).
En resum Sr. Montilla i afins, favor que ens fa l’Artur Mas dons arribarem al mateix lloc i ho farem més ràpid. Sense valorar la Llei Òmnibus, al menys l’aplicarem de forma eficient i ens estalviarem els avorrits debats inservibles que sovint interpreteu al Parlament, per vergonya de la democràcia. I per cert Sr. Montilla, la Llei Sinde no estava dins una òmnibus? Potser els seus 25 parlamentaris la van votar sense gaire debat, per disciplina de partit (…millor dit, per sucursalisme)
PROJECTE DE LLEI:
http://www.parlament.cat/activitat/bopc/09b079.pdf#page=3
ARTICLES DE PREMSA:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/llei-omnibus-desafia-doctrina-del-tribunal-constitucional-reglament-del-parlament-1034026
OPINIONS POLÍTICS:
Només una puntualització: CiU no té majoria absoluta al Parlament. Llei a llei, s’hauria visualitzat millor qui està a favor de què.
Però sí, al ple del Parlament s’hi fa teatre. La política es deu fer als passadissos, als despatxos dels grups parlamentaris i, sobretot, als restaurants de luxe de tot Barcelona.