CRAZY HORSE ONE-EIGHT vs WIKILEAKS

Si tens 17 minuts mira si et plau http://www.collateralmurder.com/ si és que encara no han aconseguit donar de baixa la pàgina.

“Cavall Boig 18” (Crazy Horse 18) és un helicòpter APACHE AH64 que fabrica Mc Douglas i Boeing http://www.army-technology.com/projects/apache/ enrolat al exèrcit dels Estats Units, operatiu a Iraq.

En 17 minuts veuràs com mor un grup de persones, entre elles dos periodistes de Reuters “armats” amb càmeres (confoses per AK47) i com es rebuda la furgoneta que volia treure els ferits, sembla que amb menors a dins.

Val a dir que les imatges no poden motivar la meva indignació vers l’exèrcit americà, em resisteixo a pensar que són un fet habitual. Penso que són una excepció, però… per què ocultar un presumpte delicte?

El fundador de la web que ha posat el vídeo a l’abast de tothom, Julian Assagne és a la presó, acusat d’un delicte sexual des de Suècia. Curiosament acusat després de fer-se mundialment famós per les revelacions fetes des de la web Wikileaks http://213.251.145.96/

De moment ja ha sigut condemnat per alguns mitjans de comunicació, empreses i països.

Curiosament Sarah Palin http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarah_Palin la presidenciable republicana dels EEUU l’ha titllat de poc patriota americà, se suposa que ignorava que és australià (o be ignora que Austràlia no limita amb Texas?) http://blog.lefigaro.fr/obamazoom/images/sarah_palin_5.jpg

Dels tripulants del Cavall-Boig 18 ningú en sap res. Les autoritats responsables no ens han informat ni de qui són, ni de si han sigut acusats o jutjats, ni tant sols sabem si segueixen en actiu. Sembla que ni tant sols s’ha demanat excuses.

De la història, dues constatacions:

  1. S’han de jutjar els fets i condemnar si cal les persones que els han provocat o executat. Per davant però, la presumpció d’innocència, la condemna mediàtica prèvia l’hauríem d’abolir. Això depèn del públic, nosaltres.
  2. Llibertat d’expressió. No hi ha raó que justifiqui el secrets. Un país, un exèrcit, una organització, una empresa o una persona pot equivocar-se. N’ha de pagar les conseqüències d’acord amb la Llei que democràticament ens hem donat. Amagar informació és delictiu.

I finalment, dos desitjos:

Desitjo que internet sigui lliure com fins ara, és una eina democràtica, en tant no sigui controlada per cap país o poder. No deixem que ens la segrestin ni manipulin. Desitjo que segueixi sent una eina oberta i d’ampli abast, ja ens preocuparem de contrastar, no cal que ningú ens amaneixi l’àpat.

La premsa ha perdut prestigi. Assumida la no-objectivitat com a fet normal en funció del públic (demanda) i la propietat del mitjà (capital) han perdut credibilitat. Sembla que mentir és justificable, això farà molt mal als periodistes. Desitjaria que els periodisme retornes als inicis, a la cerca de l’objectivitat. Si cal fent pagar responsabilitats als periodistes que menteixen conscientment, amb interessos i finalitats vàries.

Un pensament sobre “CRAZY HORSE ONE-EIGHT vs WIKILEAKS

  1. He vist el vídeo, Josep Ma., però si t’he de ser franc, no hi ha res en tot això del Wikileaks que m’estranyi el més mínim: a les guerres es mata gent i tots els governs fan feina bruta. Que algú es va despistar i el Julien Assange ha esbombat alguns draps bruts? Bé, d’aquí a quatre dies ningú no es recordarà ja de Wikileaks, però el que és segur és que a l’Assange li tocaran el pebrots ben tocats (de fet, ja han començat),

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.