Si tens 17 minuts mira si et plau http://www.collateralmurder.com/ si és que encara no han aconseguit donar de baixa la pàgina.
“Cavall Boig 18” (Crazy Horse 18) és un helicòpter APACHE AH64 que fabrica Mc Douglas i Boeing http://www.army-technology.com/projects/apache/ enrolat al exèrcit dels Estats Units, operatiu a Iraq.
En 17 minuts veuràs com mor un grup de persones, entre elles dos periodistes de Reuters “armats” amb càmeres (confoses per AK47) i com es rebuda la furgoneta que volia treure els ferits, sembla que amb menors a dins.
Val a dir que les imatges no poden motivar la meva indignació vers l’exèrcit americà, em resisteixo a pensar que són un fet habitual. Penso que són una excepció, però… per què ocultar un presumpte delicte?
El fundador de la web que ha posat el vídeo a l’abast de tothom, Julian Assagne és a la presó, acusat d’un delicte sexual des de Suècia. Curiosament acusat després de fer-se mundialment famós per les revelacions fetes des de la web Wikileaks http://213.251.145.96/
De moment ja ha sigut condemnat per alguns mitjans de comunicació, empreses i països.
Curiosament Sarah Palin http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarah_Palin la presidenciable republicana dels EEUU l’ha titllat de poc patriota americà, se suposa que ignorava que és australià (o be ignora que Austràlia no limita amb Texas?) http://blog.lefigaro.fr/obamazoom/images/sarah_palin_5.jpg
Dels tripulants del Cavall-Boig 18 ningú en sap res. Les autoritats responsables no ens han informat ni de qui són, ni de si han sigut acusats o jutjats, ni tant sols sabem si segueixen en actiu. Sembla que ni tant sols s’ha demanat excuses.
De la història, dues constatacions:
- S’han de jutjar els fets i condemnar si cal les persones que els han provocat o executat. Per davant però, la presumpció d’innocència, la condemna mediàtica prèvia l’hauríem d’abolir. Això depèn del públic, nosaltres.
- Llibertat d’expressió. No hi ha raó que justifiqui el secrets. Un país, un exèrcit, una organització, una empresa o una persona pot equivocar-se. N’ha de pagar les conseqüències d’acord amb la Llei que democràticament ens hem donat. Amagar informació és delictiu.
I finalment, dos desitjos:
Desitjo que internet sigui lliure com fins ara, és una eina democràtica, en tant no sigui controlada per cap país o poder. No deixem que ens la segrestin ni manipulin. Desitjo que segueixi sent una eina oberta i d’ampli abast, ja ens preocuparem de contrastar, no cal que ningú ens amaneixi l’àpat.
La premsa ha perdut prestigi. Assumida la no-objectivitat com a fet normal en funció del públic (demanda) i la propietat del mitjà (capital) han perdut credibilitat. Sembla que mentir és justificable, això farà molt mal als periodistes. Desitjaria que els periodisme retornes als inicis, a la cerca de l’objectivitat. Si cal fent pagar responsabilitats als periodistes que menteixen conscientment, amb interessos i finalitats vàries.