Arxiu mensual: desembre de 2010

L’ULTRANACIONALISME ESPANYOL I LES PATENTS EUROPEES

ADMINISTRACIÓ I POLÍTICA, CULTURA I GENERAL

Dia si i dia també des de la caverna mediàtica espanyola sentim discursos vinculats a la eficiència de l’ús del castellà a nivell ibèric.

Bàsicament per dir-nos que ens guardem el català per les relacions familiars de les famílies indígenes (nosaltres).

Com deia l’Empar Moliné fa pocs dies: “que la llengua vehicular a les escoles sigui la castellana i ja farem aules d’acollida per integrar els indígenes catalans”

Ara be, voldria explicar-vos una cosa que ha passat durant els darrers mesos. Crec que per si sola justifica que:

  1. Els nacionalistes espanyols són autèntics integristes pel que a la llengua implica.
  2. Els nacionalistes espanyols justifiquen el “blanc” i el “negre” amb els mateixos arguments. Vaja, com el Marx (còmic), ells “tenen els seus principis, però si convé en tenen uns altres”

Vegeu dons la petita HISTÒRIA DE LES PATENTS A EUROPA, que la premsa nacionalista espanyol ha passat de “puntetes”, dades:

  • Espanya tramita 3712 sol·licituds de patent a 2009, un 14% són catalanes. Destaca Madrid dons les multinacionals locals i tenen seu social. Segons document de l’Oficina Espanyola de Patents del Ministeri d’indústria.
  • Alemanya, França i Anglaterra cursen a 2007 en total 84.417 patents (22,7 vegades les espanyoles !! en conjunt), segons estudi del World Intellectual Property Organitzation de 2007, publicat a wiki.
  • El cost d’una patent a Europa suma 28.000 € invertits bàsicament en traducció als 21 idiomes oficials, segons l’agència EFE. A EEUU els cost no arriba a 10.000 € per protegir una àrea poblacional similar.

En aquest àmbit la Comissió Europea ha treballat un nou reglament per les patents europees. A nivell lingüístic opta per que siguin traduïdes als 3 idiomes principals d’Europa (anglès, alemany i francès a banda de l’idioma original), són els més parlats al vell continent.

El resultat és reduir el cost de patent a menys de 10.000 €, en línia competitiva mundial.

El passat 10 de desembre s’ha aprovat la norma, amb l’oposició d’Espanya i Itàlia per raons de llengua. Vaja, a Espanya s’investiga poc i per tant importa un rave el cost pels investigadors. Europa ha usat el sistema de “cooperació forçada” després de 10 anys sense aconseguir acord per la intransigència dels nacionalistes espanyols.

I com s’ho pren la caverna mediàtica:

  • CINCO DIES, diu “La patente Europea deja en la estacada el idioma espanyol” i ni destaca que els investigadors espanyols (pocs) s’estalviaran una milionada. També parla de les amenaces del govern d’anar a tribunals (em pregunto si els tribunals europeus són manipulats com els d’aquí)
  • EL PAIS, diari progressista (ja ja ja) titula “España e Italia pierden la batalla de la patente europea”
  • ELMUNDO, titula “España se queda fuera de la patente europea por la defensa del castellano” i tampoc l’importa un rave l’estalvi que tindran les empreses ibèriques en cost de patent.
  • INTERECONOMIA, encapçala amb “Bruselas excluye el español del régimen linguístico de la patente”, però curiosament és l’unic mitjà que parla dels costos de traducció.
  • AVUI, titula “El govern esapnyol veta l’acord sobre la patent comunitària per que discrimina l’espanyol”, com a bon diari catalanet ni fu ni fa, explica i no es posiciona.
  • ARA, és possiblement el diari més fred. No es posiciona en contra del que s’ha aprovat i a l’hora informa de temes de cost. Diu: “Espanya es desmarca de la patent europea per una qüestió lingüística”
  • i finalment el diari català (en castellà) més tradicional, el diari del “Conde” LA VANGUARDIA titula “La UE deja fuera de la creación de una patente común a España e Italia”. No usa mots durs com la premsa de Madrid, però també destil·la ressentiment.

Les conclusions que en puc treure són:

  1. Els integristes espanyols (nacionalistes intransigents en qüestions lingüístiques) prioritzen l’ús del castellà per sobre de la competitivitat, tant dels investigadors propis com dels aliens.
  2. No usen cap argument objectiu en defensa de la seva tesi.
  3. Els polítics de Madrid els importa un rave la R+D (ells en diuen I+D), ho hem vist amb la gestió restrictiva dels pressupostos en temps de crisi i la seva voluntat de tirar els diners de la investigació en traductors.
  4. I finalment, és obvi que SI TOTHOM PARLA ANGLÉS, AQUEST HAURIA DE SER L’IDIOMA DE COMUNICACIÓ GLOBAL i deixar el castellà per usos familiars a les comunitats de parlants indígenes. Si on diu anglès poseu castellà, on diu castellà poseu català i on diu global poseu peninsular, apareix el discurs que cada dia fan a Madrid.

Ja n’hi ha prou de prendre’ns per rucs. Ja n’hi ha prou de sentir que “no són nacionalistes”. Ja n’hi ha prou de sentir-nos tractats com a provincians front un Madrid cosmopolita. Sense cap dubte Catalunya és molt més global i oberta al mon que la resta de la península.

CRAZY HORSE ONE-EIGHT vs WIKILEAKS

LAST WEEK

Si tens 17 minuts mira si et plau http://www.collateralmurder.com/ si és que encara no han aconseguit donar de baixa la pàgina.

“Cavall Boig 18” (Crazy Horse 18) és un helicòpter APACHE AH64 que fabrica Mc Douglas i Boeing http://www.army-technology.com/projects/apache/ enrolat al exèrcit dels Estats Units, operatiu a Iraq.

En 17 minuts veuràs com mor un grup de persones, entre elles dos periodistes de Reuters “armats” amb càmeres (confoses per AK47) i com es rebuda la furgoneta que volia treure els ferits, sembla que amb menors a dins.

Val a dir que les imatges no poden motivar la meva indignació vers l’exèrcit americà, em resisteixo a pensar que són un fet habitual. Penso que són una excepció, però… per què ocultar un presumpte delicte?

El fundador de la web que ha posat el vídeo a l’abast de tothom, Julian Assagne és a la presó, acusat d’un delicte sexual des de Suècia. Curiosament acusat després de fer-se mundialment famós per les revelacions fetes des de la web Wikileaks http://213.251.145.96/

De moment ja ha sigut condemnat per alguns mitjans de comunicació, empreses i països.

Curiosament Sarah Palin http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarah_Palin la presidenciable republicana dels EEUU l’ha titllat de poc patriota americà, se suposa que ignorava que és australià (o be ignora que Austràlia no limita amb Texas?) http://blog.lefigaro.fr/obamazoom/images/sarah_palin_5.jpg

Dels tripulants del Cavall-Boig 18 ningú en sap res. Les autoritats responsables no ens han informat ni de qui són, ni de si han sigut acusats o jutjats, ni tant sols sabem si segueixen en actiu. Sembla que ni tant sols s’ha demanat excuses.

De la història, dues constatacions:

  1. S’han de jutjar els fets i condemnar si cal les persones que els han provocat o executat. Per davant però, la presumpció d’innocència, la condemna mediàtica prèvia l’hauríem d’abolir. Això depèn del públic, nosaltres.
  2. Llibertat d’expressió. No hi ha raó que justifiqui el secrets. Un país, un exèrcit, una organització, una empresa o una persona pot equivocar-se. N’ha de pagar les conseqüències d’acord amb la Llei que democràticament ens hem donat. Amagar informació és delictiu.

I finalment, dos desitjos:

Desitjo que internet sigui lliure com fins ara, és una eina democràtica, en tant no sigui controlada per cap país o poder. No deixem que ens la segrestin ni manipulin. Desitjo que segueixi sent una eina oberta i d’ampli abast, ja ens preocuparem de contrastar, no cal que ningú ens amaneixi l’àpat.

La premsa ha perdut prestigi. Assumida la no-objectivitat com a fet normal en funció del públic (demanda) i la propietat del mitjà (capital) han perdut credibilitat. Sembla que mentir és justificable, això farà molt mal als periodistes. Desitjaria que els periodisme retornes als inicis, a la cerca de l’objectivitat. Si cal fent pagar responsabilitats als periodistes que menteixen conscientment, amb interessos i finalitats vàries.

OBRINT EL MELÓ ARTUR MAS

ADMINISTRACIÓ I POLÍTICA

Diumenge passat reflexionava a priori, just en obrir les urnes. Ara puc fer-ho a posteriori, una setmana després amb  els resultats.

Hem constatat el que era previst, PSC-PSOE i ERC davallaven de valent. Els primers per haver fet malament les coses aquí i a Madrid, en lloc han demostrat capacitat de gestió ni poder. Els altres per ser caínites, en la enèsima demostració de quant difícil és aconseguir unitat per sobre dels personalismes que volen marcar paquet.

El resultat però és molt nítid. CiU guanya de forma prou clara com per aplicar la seva política sense problemes en l’àmbit interior. A l’hora que en l’àmbit exterior actuarà com a govern majoritari, o algú pensa que ERC li negarà el suport quan defensi temes d’interès nacional (El grau de ruqueria no pot ser tant elevat).

Intueixo (o vull creure) que Artur Mas arriba a President del Govern Català en el seu moment més madur. Persona amb formació universitària, experiència laboral en l’àmbit privat (sector adober viguetà si no recordo malament) i àmplia experiència política. I el que és més important, forjat en la derrota, dues vegades ha guanyat les eleccions catalanes i ha obtingut el premi de ser cap de l’oposició. Per tant, no tinc dubte en reconèixer que és el millor President Català que podia sorgir entre els candidats presentats.

Si els “meus” haguessin guanyat i proclamat la independència probablement l’hauria votat per a Primer Ministre del Govern Català presidit per Carretero, però els somnis s’esvaeixen en despertar.

Pros i contres. És evident que Mas pren les regnes d’un país en crisi. Entorn de crisi global i especialment crua a nivell peninsular per la bombolla immobiliària de la primera década del XXI i la gestió política de PP i PSOE duta a terme que ha convertit Espanya en un país endeutat (especialment a nivell de les famílies) i descavalcat de la Revolució Industrial del Coneixement. Agreujada pel endèmic càstig fiscal que suposa la nostra solidaritat obligada i il·limitada amb els pobles espanyols que minva la capacitat de gestió per lluitar contra la crisi. També és cert que Mas rep l’encàrrec de “sortir de la crisi” i te poques eines, fins i tot legislatives, per modificar la realitat. No debades les Lleis catalanes són passades pel “ribot socialista” i si cal per la “trinxadora del PP” altrament dita Tribunal Constitucional d’Espanya.

Ara be, si és capaç de capgirar la situació en sortirà triomfant i s’assegurarà la reelecció i jubilació honrosa d’aquí a vuit anys, per la porta gran com Pujol i Maragall. Li caldrà un xic de sort i molta habilitat en la gestió de les persones, especialment de les que amb ell conviuen en el partit. Comptarà però amb un avantatge molt important, la societat catalana s’ha conscienciat durant els tres darrers anys de la situació de crisi i cada cop més entén la necessitat de treballar per sortir-ne. La societat ha entès que el mon “xupi” on sols hi ha drets i subsidis no és ni real ni sostenible. I això és bo, molt bo.

Però tindrem Estat propi dins la propera legislatura? Hores d’ara asseguraria que no, malgrat estic convençut que les eleccions de diumenge indiquen clarament que el vot majoritari és nacionalista català front el vot nacionalista espanyol (per què tothom és nacionalista, d’un costat o de l’altre). Hi ha dubtes respecte el resultat d’un referèndum, per això ens el prohibeixen els que el temen i per això el demoren els que hi creuen. Ningú està segur de guanyar i, en aquesta democràcia, sols es pregunta quan se sap la resposta amb certesa. Llevat l’excepció del referèndum sobre l’entrada a la NATO que va capgirar en Felipe Gonzàlez.

Sort Artur Mas, a tots ens convé i molt que assoleixis èxit i hores d’ara tots estem disposats a col·laborar per aconseguir-ho.